28 de juny de 2010
La Isabel va estrenar el vestit amb roba interior a joc. Es va mirar al mirall orgullosa. Em queda de meravella , va pensar. Tot i això va decidir-se per un foulard al voltant del coll que li dissimulés l'escot. No volia ser l'objecte de desig de qualsevol amb qui es creués pel carrer, sobretot tenint present l'opinió de la dependenta quan se'l va emprovar. Se li ajusta molt bé al cos. Al seu marit li encantarà. És molt agosarat. Va agafar un taxi, no volia perdre ni un minut a arribar a la seva cita habitual. Un parell d'hores eren un temps escàs que calia aprofitar. Es va asseure còmodament al seient del darrere i li va pregar al taxista que fes via, ja que tenia una entrevista important a la qual no es podia endarrerir.
- Si em porta ràpid, el compensaré amb una bona propina. _ va concloure decidida. No venia d'una mentida més, perquè és clar, els homes eren tan gamarussos com fàcils d'enredar.
El conductor, va assentir content.
- A les seves ordres, senyora.
Li encantava conduir de pressa i si era la clienta que li ho suplicava com un favor personal a banda de compensar-lo econòmicament, no seria ell qui hi posés pegues. Mentre passaven els carrers a tota velocitat , entre insults d'altres conductors i botzines de cotxes indignades, la Isabel va aprofitar per repassar-se el maquillatge i posar-se el perfum darrere les orelles, al canell i a l'escot. Va respirar satisfeta. Ja havien arribat en un temps rècord. Va pagar el viatge amb un extra de deu euros de propina. El taxista, encantat, la va acomiadar amb un Que vagi bé, guapíssima!, que ella es va prendre com un compliment de debò. Va somriure amb coqueteria a l'afalac del conductor que no es va molestar ni a mirar-la i que va prémer l'accelerador tan ràpid com ella va baixar el peu del seu taxi. La Isabel va agafar l'ascensor tot guardant-se el foulard dins de la bossa perquè ara ja no calia cobrir-se com una monja, era l'hora de lluir cos.
- Hola Isabel!
- Hola rei! A que tenies ganes de veure'm?_ va fer una volta sobre si mateixa i va continuar divertida. _ Què, t'agrado?
En Jaume va emmudir de cop, hipnotitzat per l'escandalós escot de la dona. Els pits estaven tan comprimits sota l'escassa tela del vestit que semblava que anaven a sortir de lloc i a manifestar-se amb tota la seva esplendor. Uau, va pensar en Jaume excitat, ella és tota per a mi! L'escot era tan pronunciat que fins i tot es podia veure el brodat negre semitransparent del sostenidor esforçant-se per retenir els pits amagats sota la roba. En Jaume la va subjectar de la mà i la va arrossegar cap al sofà del menjador que quedava força més a prop que l'habitació. Estava assedegat d'ella , necessitava tastar-la sense perdre ni un segon. Mai deixaria de sorprendre'l. Era tan temptadora!
- Jaume, encara no m'has dit si t'agrada el meu vestit.
L'home estava enfeinat besant-la. Primer les galtes, després el coll en un intent de ser cortès, per descendir ràpid cap a l'escot que era el que de veritat reclamava tota la seva atenció. Va assentir amb un gruny a les paraules de la Isabel i va continuar grapejant , palpant, i omplint-la de petons humits, ensalivats.
- No et creuràs el que em va passar. En Jordi es va emprenyar com una mona quan va veure el vestit. Diu que sóc una malgastadora i això que no li vaig ensenyar la roba interior! Em va demanar que el retornés, però jo li vaig dir que no podia perquè ja havia tallat l'etiqueta. Per calmar-lo me'l vaig posar perquè veiés que em quedava bé.
En Jaume es va aturar en sec en sentir aquell comentari.
- Te'l vas posar davant d'ell? Que ets boja? O és que vols que se't llenci al damunt?
- No, home! Ja no em despullo mai davant seu.
- Isabel collons, aquest vestit és gairebé com si anessis despullada! T'has de contenir reina! No t'enfadis però estàs tan provocativa amb ell que qualsevol home seria capaç de violar-te!
- Tu sempre tan exagerat! En Jordi es va quedar fred com el glaç.
- Deu ser que no és un home. Aquest tio està tocat del bolet! Afortunadament per a mi, és clar!
- Encara no m'has dit si a tu t'agrada. L'he comprat expressament pensant en tu. Sé que t'agraden les coses atrevides i picants.
- Per Déu, que no veus que em tornes boig? Estàs per menjar-te sencera!
- Doncs mira tu, que en Jordi va posar una cara de mala hòstia quan me'l va veure posat! Em va fulminar amb la mirada i em va dir _ Si fossin altres temps et diria que m'encanta, com sempre he fet, però ja no estic d'humor de mentir. És vulgar i horrible i espero que tinguis la decència de no posar-te'l quan anem junts a algun lloc perquè em faries caure la cara de vergonya._ Em vaig quedar que si em punxen no em treuen sang! Que m'escoltes?
En Jaume seguia entusiasmat amb la seva tasca de remenar tota aquella carn que desbordava per sota d'aquell vestit de finíssima blonda negra, la qual deixava entrellucar sense complexos la carn rosada i opulenta que frisava per sortir a l'exterior. Com que mans , braços, boca, llavis, llengua es movien amunt i avall i ho feien amb tant desfici era pràcticament impossible agafar aire per respirar i molt menys existia la possibilitat de parar per respondre una pregunta tan absurda com aquella. Va contestar amb nou gruny fins que més tard, no gaire més, va aconseguir dir unes úniques paraules: Anem a la meva habitació.
Continuarà...
El de la foto és en Jaume.
आप पढ़ रहे हैं
Cada vegada que respires
सामान्य साहित्यCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...
