Cada vegada que respires

Capítol 19, 11a part: Sigma. Tot és qüestió d'eleccions.

29 de novembre de 2010 ( 20 pm )

La Laura es va atansar a en Jordi visiblement amoïnada quan ell va arribar al parc a l'hora de sempre, sense el Baloo.

- Jordi, tot bé? I el gos?

- L'he hagut de portar al veterinari aquest matí quan he vist que no s'aixecava dret. Ja fa dies que estava estrany, ja et vaig comentar que no tenia gaire gana, recordes? fins que avui ja ha arribat al seu límit. Quan l'he tret per sortir de bon matí no es podia ni aixecar i l'he hagut de portat d'urgències al veterinari. L'ha estat observant i li ha diagnosticat una hèrnia discal.

- I ara què, hauran d'operar-lo?

- Sí, ha de passar per quiròfan. Avui li han fet analítiques i electrocardiogrames , segons es veu ha respost bé. El problema és que és un gos vell amb el cor delicat i no hi ha un cent per cent de garanties que superi la intervenció amb èxit. Estic molt tocat amb tot això. Si no se'n sortís, crec que m'agafarà alguna cosa.

- Tot anirà bé. Segur.

- No ho sé, Laura, amb la sort que tinc jo! Una dona que m'enganya i una filla que no em fa ni cas! El gos és la meva vida. No hi ha res més, res..._ no va poder evitar emocionar-se, malgrat els esforços per mantenir-se ferm.

- Em tens a mi, com a amiga, no? Vinga, que estic convençuda que... Jordi, va home... segur que tot s'arreglarà..._ el va abraçar solidària, mentre el seu gos, en Zeus, com si pressentís alguna tragèdia a venir , es va quedar molt quiet al seu costat, assegut impassible amb l'esquena recta i amb el cap enlaire, udolant a l'amic absent, a la nit freda de finals de novembre.

continuarà...

El de la foto és en Jordi.