Cada vegada que respires

capítol 21, 7a part: Ípsilon. Les directrius d'un bon estrateg.

3a setmana de gener de 2011

Havia apujat el volum de la música. No podia impedir que tant els peus com el cos se li anessin al ritme de les cançons, reivindicant un ball que estava a les beceroles perquè ella encara era reticent a llançar-s'hi de ple. Era feliç com qualsevol noia de la seva edat que vessava alegria i aquell optimisme tan fàcil de contagiar en un adult que destaqués per tenir una actitud receptiva o oberta. Era festa, la mare no hi era, com sempre si feia no feia, i ella es moria per ballar sola, però també acompanyada.

- Va papa, anima't! _ el va fer aixecar-se del sofà, des d'on l'observava divertit.

- No sé, Míriam, he perdut la pràctica. Sóc massa gran per...

- Estàs molt de punyetes! _ el va tallar decidia alhora que somreia despreocupada. _ Oh, per Déu papa... _ va córrer a augmentar el volum de l'aparell de nou._ Aquesta cançó és xulíssima!!

- Míriam , està massa alta, reina. _ Se sentia com un vell, reconvenint-la, però era impossible renyar-la. Ara saltava, ara reia amb l'energia i la vitalitat d'una nena de divuit anys. No podia tallar tot aquell entusiasme, en tot cas sumar-se a ell.

- Escolta, és una passada! _ el va agafar per la cintura i el va obligar a moure's al seu ritme._ Deixa't anar, va...

Tota ella era música mentre sonava aquell tema dels Owl City de lletra absurda i melodia dolça. En Jordi es va fixar en el vídeo que es projectava al televisor de cua d'ull. Una habitació plena de joguines amb el cantant teclejant en un piano electrònic. Tenia veu de nen, que recordava al sucre o als caramels, tal com faria algú que volgués cantar una cançó de bressol per a una criatura. Entraven tires de llum daurades a través dels finestrals del menjador aquell matí de diumenge, al temps que ell la feia giravoltar per la sala. El gos atabalat per tan rebombori va decidir fugir cap a la cuina on tenia l'aigua fresca i força més tranquil·litat.

Continuarà...

La de la foto és la Míriam.

Aquesta és la cançó que ballaven...