Cada vegada que respires

Capítol 11 cinquena part: Kappa. Baloo.

 4a setmana d'agost de 2009

La Isabel estava intranquil·la. No es podia treure la ràbia del damunt, per molt que intentés fer fora la rancúnia. Quatre setmanes llargues, eternes, i ell ni havia tingut la decència de fer-li un truc al mòbil. Ho sento. Potser em vaig excedir. Tens raó, anem on tu vulguis, farem el que desitgis, però torna amb mi. Al contrari, passava olímpicament d'ella! Qui sap, fins i tot era possible que s'ho estigués passant de collons! de festa en festa o lligant amb la primera que arreplegués pel carrer. Per empitjorar més les coses els seus pares no li havien servit gaire de consol, sobretot tenint en compte que s'havien posat de part d'en Jordi quan ella, entre llàgrimes, els havia confessat el motiu del seu disgust. Nena, el teu marit és un home assenyat. Hauries de trucar i disculpar-te'n. A més, no és aconsellable deixar un home com ell deixat de la mà de Déu. Al món hi ha ple de dones que sabran aprofitar-ho si se'ls presenta l'oportunitat. Que no ho saps que hi ha molta golfa suelta? Paraules textuals de la mare, que no l'ajudaven precisament a estar millor.

Acabaven de dinar. Era d'hora, encara no dos quarts de tres, i la Isabel tenia per endavant una nova tarda sense objectius amb l'ombra de l'avorriment planant damunt seu. Com a mínim les pluges dels darrers dies havien refrescat l'ambient i no s'havia d'amorrar davant del vell ventilador que li feia enyorar la comoditat del seu pis que mantenia una temperatura agradable, de vint-i-dos o vint-i-tres graus, només regulant el termòstat de l'aire condicionat.

- Ara espereu-vos que tinc una petita sorpresa per abans dels cafès. _ va comentar la Fina que va treure el pastís que havia fet a mig matí per a les postres.

- Fa molt bona cara , mama.

- L'he fet especialment perquè sé que t'agrada, Isabel.

En Joan va somriure satisfet. Li encantava estar amb família, amb la nena i la dona com antigament, encara que també n'estava molt de la néta o el gendre amb qui tenia molts punts en comú, com ara l'esport. Però ja se sabia, en un matrimoni podia haver-hi alts i baixos. En el cas de la seva filla hi havia una davallada important que esperava que es resolgués amb l'arribada del setembre que, després de la flexibilitat estival, segur que ho posaria tot a lloc. La Fina va servir una porció per a cadascú.

- Què us sembla?

- Molt bo.

- Boníssim mama.

- Ja has pensat que faràs aquesta tarda? Quedar-te sempre tancada a casa amb nosaltres no et farà sentir més bé. Podries fer un volt amb bicicleta per l'estany amb el teu pare o anar al club Nàutic a nedar una estona, així també et tocaria el sol.

- Ai, mama, saps que no m'agrada fer esport!

- Doncs podries quedar amb alguna amiga per variar!

- Per explicar-los què! Ja hi he perdut el contacte després de tants anys a ciutat! A més, segur que són fora de vacances o estan ocupades amb els marits i els fills.

- Però sou amigues de petites, això no es perd. Estic segura que els agradaria rebre notícies teves per parlar dels vells temps. A mi sempre em pregunten per tu quan em veuen, ja t'ho he dit moltes vegades.

- Ja ho sé mama!

La Isabel es va servir una segona porció de pastís. Estava afamada després d'una dinar lleuger a base de patata amb bledes i uns talls de llom de segon.

- Admeto que el meu pastís de xocolata és temptador, però no hauries d'abusar-ne, filla. Després te'n penediràs. No voldràs recuperar els quilos que has perdut amb tant de sacrifici!