Cada vegada que respires

Capítol 14, 8a part: Ni. El meravellós món de les aparences.

  dimarts, febrer 2010

- On Déu, ets fantàstica, no paris, no..., continua així nena... ets meravellosa, increïble...

La Isabel va sorgir de sota els llençols, contenta de ser tan eficient.

- De veritat t'ha agradat?

- No ho notes? Podem repetir, si vols...

- Això espero!

Feia calor. Tenien els cossos humits per la suor i se sentien especialment eufòrics i positius. No en va, havia estat una tarda apassionada. La Isabel es va recolzar en el pit del seu amant i va sospirar satisfeta.

- N'has tingut prou, bonica?

- Per avui sí,

- Jo també. M'has deixat exhaust.

- Ara et caldrà agafar noves energies per demà...

- No pateixis. Ja saps que jo sempre et dono el que necessites...

- Ho sé. Ets el millor amant del món.

En Jaume no podia parar de palpar-ne el cos; els pits, els malucs, el cul, les cuixes... Se sentia fortament atret per ella, per la seva voluptuositat.

- Per cert reina... com va tot per casa? El marit continua sense sospitar res?

- En Jordi viu en un altre planeta. Em penso que ni s'adonaria si passessis la nit amb mi a casa nostra!

- Tota una sort per a nosaltres, no?

- I tant! Sempre va amoïnat, això quan no li agafen algunes de les seves crisis nervioses!

- Vols dir que hi és tot ?

- No sabria què dir-te... és un home molt complicat.

- No em dubto pas. Ah... el que et volia preguntar ... bé... suposo que el teu marit no et toca, en fi, que no teniu relacions... no voldria haver de compartir-te amb ell...

- No et preocupis. L'he fet fora de l'habitació.

- Així m'agrada! Saps que sóc molt gelós...

- Ho sé.

En Jaume va entretenir-se acariciant el cos de la dona, cada petit racó. Ella era una delícia. S'ho deixava fer tot.

- Per cert, com va amb la nena? La relació entre en Jordi i ella ha millorat?_ pronunciar el seu nom amb naturalitat, poder furgar en la seva intimitat, com si conegués aquell home de tota la vida, el feia sentir superior, molt per sobre d'ell, a part era meravellosament morbós.

- La veritat és que pràcticament no es parlen.

- No trobes que hauries de fer-hi alguna cosa? La figura paterna és indispensable per una filla adolescent. Si de debò t'importa la nena , hauries d'intercedir entre ells perquè la situació s'arregli.

En Jaume parlava amb convenciment, com ho faria un bon amic, cosa que la Isabel agraïa de cor; que un home es preocupés per la seva filla era un indicador que l'estimava de debò, que la valorava com a persona. Ella va jugar amb els pèls del pit i el va besar commoguda per les seves bones intencions. Era una dona plena, que tenia la vida de cara. Havia gaudit d'una tarda més de sexe i encara tenia molta estona per endavant abans no hagués de vestir-se per acabar marxant a corre-cuita. S'havia acostumat a estirar el temps al màxim. Gairebé s'havia tornat una experta mentint: He sortit amb l'Eva... he anat a fer un volt perquè tenia el cap emboirat i m'he distret mirant botigues... he trobat la veïna que m'ha entretingut explicant-me... aleshores en Jordi assentia absent a tots els seus arguments o excuses sense fer-ne cap escarafall. Ser infidel no era gens difícil després de tot! Sense comptar que li aportava grans beneficis emocionals i físics que certament calia valorar.

En Jaume, per contra, estava centrat en altres reflexions. Se sentia a gust, estirat al llit amb tota una dona als braços. Era el que qualsevol home sa podia desitjar sortint de la feina: experimentar l'autèntic plaer. En realitat, l'únic que li importava era garantir les trobades amb la seva amant . Tot i així, i com a home previsor que era, no podia parar de donar voltes a un assumpte que li enterbolia les perspectives de futur. Qui podia descartar que el matrimoni de la Isabel no acabés en un cas hipotètic de divorci o separació a la llarga? Depenia d'ell fer l'impossible per assegurar que estigués desvinculada del seu paper de mare, no fos que ell en sortís escaldat i l'hagués d'acabar acollint al seu pis amb la tal Míriam inclosa en el paquet! I és que passar de les trobades puntuals a mitja tarda a ser seva en exclusiva, les vint-i-quatre hores del dia, hi havia una abisme! El sexe estava bé, però haver fer de padrastre d'una adolescent era una cosa molt distinta. El babau del pare sempre es podia fer càrrec de la filla, no?

Continuarà...

El de la foto és en Jaume