Cada vegada que respires

Capítol 18, 5a part: Ro. O blanc o negre.

5 d'octubre de 2010

En Jordi no trobava el moment d'arribar a casa per poder abraçar-la. Estar enamorat quan era correspost l'omplia d'energia i optimisme, fins i tot l'ajudava a creure que hi havia un futur per a ells, tan laboral com afectiu. Quedava enrere una etapa enterbolida per les pors i els dubtes i que, al seu parer, ja havia durat massa. Si s'havia d'expiar les culpes ell creia que ja havia complert la seva part en escreix , per tant era de justícia que ara li toqués gaudir d'una ben merescuda pau. Va entrar a casa ple d'expectació per saber com li havia anat la trobada amb el seu xicot , ja que l' omnipresència de la Isabel n'havia dificultat la conversa fins aleshores i l'oportunitat que els havia ofert la nit passada: una trobada a soles en una de les seves habitacions es va estroncar tan aviat com la nena va anunciar-li que estava morta de son, que ja en parlarien l'endemà.

- Míriam, sóc jo. On ets?

En Baloo va arribar més cansat del compte aquella tarda. El seu amo havia estat poc considerat amb les seves articulacions, força desgastades per l'edat, i no li havia deixat ni un segon de pau en el trajecte de retorn a casa, excepte les poques ocasions de descansar que oferien els llums verds i vermells que regulaven el pas dels vianants o dels cotxes. Per si això fos poc, es va veure obligat a orinar sota pressió, a causa de les presses de l'amo per enganxar-se amb la femella que li havia alterat les feromones i que el tenia com boig. Tampoc va poder ensumar les marques que hi havia disperses pel carrer , informacions valuoses dels seus companys de raça. Endemés, l'havia coaccionat a caminar a pas lleuger, com ho faria un gos de no més de quatre anys. Certament, si hagués estat així sempre, no ho hauria pogut resistir. El gos va rebufar emprenyat i no es va estranyar gens ni mica quan l'amo va entrar corrent al pis a buscar la noia que tenia tots els indicadors d'una femella alta, o en zel segons terminologia canina, i la va abraçar amb afecte al temps que li estampava un apassionat petó a la boca.

- Per fi estem sols! No he parat de pensar en tu durant tot el dia._ va mirar-la amb ulls lluminosos, espurnejant d'alegria_ Com va anar ahir amb aquell noi? Va ser molt dur? Suposo que no s'ho devia agafar gaire bé, tot i que vas fer el correcte. És qüestió de temps que trobi alguna altra noia, és jove. Tothom ha patit un desengany amorós a la seva vida i tard o d'hora s'acaba superant. Estic tan content per nosaltres! Tinc un munt de plans per fer que..

- Papa, calla si us plau, que el que t'he de dir no és fàcil per a mi. Seiem, primer?

- Prefereixo estar dret si no t'importa. M'estàs espantant, què passa?

- Ahir, bé, no sé ni per on... en Pau no em va voler escoltar quan vaig intentar explicar-li que no podíem continuar sortint junts.

- Però vas acabar trencant amb ell , no?

- No em va deixar! No vaig poder! Va entendre que hi havia una altra persona, però va fer com si no em sentís.

- No sé si et segueixo. _ va puntualitzar recelós. _ Ell sap que hi ha un altre home i li és igual? ja esta? és el que em tractes de dir? _ el pare la va mirar al·lucinant, com si allò no pogués ser real. El cert era que el que escoltava l'estava sobrepassant per totes bandes.

- Es va posar a plorar i no em vaig veure en cor de fer-li més mal. Fa gairebé tres anys que estic amb ell! _la nena va parlar amb emoció, en un intent de transmetre-li la intensitat de l'escena. Si era una persona empàtica, que sabia que ho era, l'acabaria comprenent.

- I? No , no sé què em vols dir!

- Necessito més temps.

- Per fer què?_ va interrogar-la amb els nervis que se li començaven a desbocar sense gaire control.

- No puc tallar amb ell, el destrossaria. Ara no és el moment.

- No és el moment? Què em proposes, un joc a tres bandes? Tu anant d'uns braços a uns altres? Així fins quan? Setmanes, mesos, anys? Potser fins i tot t'hi podries casar i tenir-me a mi com a amant?_ va plantejar amb sarcasme_ Quin és el pla? Perquè jo no el sé veure! _Sentia com la irritació li pujava a la veu , com els narius s'afanyaven a agafar i expulsar aire hiperventilant-se.

- Només et demano paciència. Per què no et poses en el meu lloc?

- Paciència? Digue'm que faràs si ell et vol fer un petó, o et vol tocar o vol arribar fins al final amb tu! Li pararàs els peus cada dia? Fins quan podràs mantenir aquests límits?_ en Jordi va deixar caure els braços al costat del cos amb els palmells oberts cap amunt en un gest d'impotència.

- No et puc respondre perquè no ho sé. Ahir per exemple no va passar res entre nosaltres.

- Vaja, m'ho imagino després del drama que tant t'esforces a fer-me entendre! Sí, devia ser molt traumàtic per als dos! Però i els altres dies, què? Com t'ho manegaràs per treure-te'l del damunt?

- Intentaré evitar-ho...

- Intentaràs només? Això no et compromet a gaire, no?_ cada cop estava més crispat. Havia de mesurar el to de veu, abaixar-lo, calmar-se, però no podia, era superior a ell.

- No sé com anirà. No en tinc ni idea! Per què, t'entestes a posar-m'ho tan complicat? Si m'estimessis tant com en Pau _ es va adonar que s'havia equivocat a l'hora d'anomenar-lo tan aviat com va veure l'expressió de disgust reflectida a la seva cara. L'havia espifiada. Massa tard per retractar-se. _ em donaries un marge de confiança.

- Un marge per a què? Per mirar cap a una altra costat mentre m'enganyes amb un altre? No comprenc què esperes de mi! Vas ser tu qui em va venir a buscar aquest mateix dissabte! Recordes el que et vaig dir? Volia que ho tinguessis clar abans de reiniciar la nostra relació! A què jugues? És que en Pau no et dóna el suficient i necessites dos homes per sentir-te satisfeta?_ només volia ferir-la, fer-li sentir una mica del dolor que ella li estava causant amb la seva actitud.

- T'estàs passant amb mi! Com pots ofendre'm d'aquesta manera?

- I tu, com pots utilitzar-me de la forma en què ho estàs fent? No vols fer mal a en Pau, d'acord!, però has pensat fins a quin punt m'estàs fent mal a mi? Has d'escollir, Míriam! Vas ser tu qui vas venir a mi! Saps què penso?_ va fer una pausa per emfatitzar que li va sortir de forma espontània_ que si de veritat m'estimessis series conseqüent i tallaries la relació amb aquell noi. _va respirar fondo i va concloure, no volia discutir més_ Si t'he de compartir amb un altre prefereixo no tenir-te.

- No puc decidir, te n'has de fer càrrec! Ara no!

- Llavors ja has decidit, no et sembla?

En Baloo va observar l'amo sortint del menjador amb presses, fugint-ne com si el diable l'empaités per robar-li l'ànima. Es va mossegar la punta dels punys uns segons abans de decidir-se: al fons, la sortida, a mà esquerra, a pocs metres d'entrar al passadís, la seva habitació. Va elegir la segona opció. S'hi va tancar dins durant tot el que quedava de vespre fins ben entrada la nit que era el moment obligat de passeig nocturn amb ell, la mascota. Sorprenentment, tot i haver passat l'etapa de cadell, era un adult sa de mitjana edat, no va parar de sanglotar durant força estona. En Baloo es va interrogar sobre l'assumpte. Potser és que no es trobava bé o tenia gana o fred o por. Els humans eren ben curiosos! El gos va descansar als seus peus mig adormit, amb les orelles baixes, cansat d'intentar alegrar-lo amb alguna llepada a les mans o amb la intensitat de la mirada. Era inútil i ho va deixar córrer. Força més tard, els narius se li van començar a activar. Va arribar la mestressa, impregnada de la fortor floral del seu perfum amb la ferum d'home adherida a la pell. En Baloo va entreobrir la porta amb el morro el just per fer-hi una ullada ràpida. Ella va passar arran seu amb l'alegria natural d'una femella que ha estat muntada pel seu mascle, sense adonar-se de l'escena de tragèdia grega que s'havia viscut entre la seva cria, la Míriam, i l'home amb qui compartia alguna conversa i un espai on viure; en Jordi.

Continuarà... 

El de la foto és en Baloo