Cada vegada que respires

Capítol14, 6a part: Ni. El meravellós món de les aparences.

dijous,  gener 2010

La Isabel s'estava cordant la brusa, quan en Jaume la va estirar de nou al llit on jeia estirat contemplant-la.

- Vinga, va, no siguis burro! _ va començar a riure, perquè ell no parava de fer-li pessigolles amb les mans mentre la besava. _ Saps que he de marxar... He de preparar el sopar, Jaume!

- I no se'l poden preparar ells? Em pensava que tenies una filla molt capacitada a casa que se'n podria fer càrrec.

- Sí, no dic que no, però vull arribar abans que ho faci en Jordi de la feina. No m'agrada haver de donar explicacions d'on era.

- Amb el teu amant potser?

- Para ja de dir tonteries, que parlo seriosament!

Es va incorporar amb certa dificultat i va buscar les mitges. On les havia col·locades? Una sota el llit , l'altre damunt de la butaca. Les va recollir i se les va començar a posar, no sense certa coqueteria, des de la punta dels peus va anar pujant per la cama fins a la cuixa on les va fixar a les lligacames. Sabia que ell l'observava.

- Uau, això que fas és molt eròtic! Que no ho saps que m'estàs provocant?

- De veritat? _ va dir amb veu de nena petita, que sabia que a ell el tornava boig_ És que no n'has tingut prou per avui?

- Vine... _ va mormolar enfebrat per la idea de tornar-la a tenir una altra vegada.

- Arribaré tard...

- Inventa't alguna cosa, el que sigui, però queda't una estona més...

Ella es va deixar emportar per aquella passió que la devorava. En Jaume li va descordar els botons de la brusa amb violència. Després li va besar els pits.

Continuarà...

La de la foto és la Isabel