Cada vegada que respires

Capítol 22, 21a part: Fi. Observant darrere el teló.

23 d'abril de 2011

Va observar els immensos rams de roses vermelles amb enveja. Era el que sempre havia comprat fins aleshores, quan els ingressos entraven a cabassos a casa i un no s'havia de preocupar per les factures que feien cua en un compte corrent amb superàvit. Aquell any, tot al contrari, s'hauria de conformar amb una sola rosa i, sí, havia de ser esplèndida per compensar que el regal era força magre, ben ajustat a una economia de supervivència. Se li encongia l'estómac quan revisava l'extracte bancari, la facilitat amb què cada setmana anaven desapareixent els estalvis de molts anys de lluita. Una rosa senyor? Li va cridar una noieta d'edat similar a la Míriam que va afegir el preu_ Només dos euros cinquanta!, temptador per algú amb pressupost limitat. Va fer una ullada ràpida a la parada. Flors escarransides , que no lluïen. Va negar amb el cap. No, no eren prou boniques. La noia va arronsar les espatlles. Ja t'ho faràs, estan rebentades de preu! Era com si li digués amb el gest. Es va arromangar les mànigues del jersei. El sol cremava malgrat no arribar al migdia. El dia prometia ser llarg, càlid, del gust dels enamorats. Una parella va passar a frec d'ell, ben agafats de la mà. Es va aturar en una de les moltes parades de flors. Ell es mantenia en un segon pla mentre ella escollia. Aquesta! I el noi va pagar satisfet. Es van mirar amb els ullets fent pampallugues de felicitat i es van fer un petó als llavis per segellar l'afecte que compartien. Després, enamorats de veritat o no , van continuar caminant via avall. Era el ritual de cada any, com si amb la diada es renovessin la promesa d'un amor que alguns, potser, ni recordaven haver-se fet mai. En Jordi, però, sabia que per a ell aquella data tenia un significat especial. Era el seu dia, el del seu sant, i el primer que passava a soles amb la dona que estimava, bé tocava fer l'esforç de ser feliç, sinó per ell, per la seva filla. Va continuar travessant els carrers plens de llibres i de flors. De lluny, o a grans trets, les roses destacaven per la seva elegància, tot i que de prop, sota l'ull crític d'un comprador exigent, la majoria eren del tacte del paper vell i sense aroma, si bé ja se sabia que era l'habitual en aquella data. Tenia temps, tot el matí mentre la nena era a la facultat. Va revisar amb calma totes les parades de flors amb què topava i on cada venedor , alumnes d'un institut que recaptaven diners pel viatge de final de curs, persones que s'havien tret la llicència per una dia per fer una mica de calaix o entitats sense ànim de lucre ( protectores, associacions d'índole diversa, associacions de... ) , l'animava a comprar una flor sense decidir-se'n per cap. Finalment va anar de dret a la floristeria de sempre, on el va rebre la propietària, l'encantadora Marta Prats, la qual malgrat estar sota la pressió de múltiples compradors, mai oblidava de rebre amb una rialla els seus clients.

Continuarà..

 El de la imatge és en Jordi.