Cada vegada que respires

Capítol 10 quarta part: Iota. La teoria de l'acció i de la reacció.

 vespre- nit (  juny 2009 )  Revetlla de sant Joan

A casa hi havia molt d'enrenou. Primer van arribar els avis: la Fina, en Joan. la Clara, en Gerard. Seguidament ho van fer l'Eva, l'amiga de la mama, amb l'Andreu i les seves tres filles d'edat similar a la Míriam: l'Ànnia, l'Alba i la Marionna. Finalment, l'Úrsula, en Pau i el seu germà, l'Albert.

En Jordi i l'Andreu es van quedar en un racó de la terrassa bevent una copa de cava. Feia una nit clara, amb el cel il·luminat per les estrelles. Eren sols, i l'Andreu no va desaprofitar les ganes de mantenir una conversa confidencial. Portava setmanes en un estat d'alteració permanent i li calia fer-ne partícip algú i en Jordi era un bon amic d'anys. Es va escurar la gola abans de començar. La situació no deixava de ser incòmoda.

- Digues Jordi, com us va la feina?

- No gaire bé, la veritat. La facturació ha baixat molt darrerament. La gent no està disposada a fer reformes a no ser que sigui absolutament indispensable i tot i així busquen el pressupost més ajustat. La veritat que la situació està força complicada. Hem hagut d'acomiadar deu persones fa un parell de mesos. I vosaltres al taller com ho porteu? Ara que ja no es fa obra nova gairebé...

- D'aquest tema et volia parlar exactament. Porto setmanes que no dormo pensant què fer... L'Eva no en sap res encara, no vull amoïnar-la abans de temps. Passat vacances ja no obrirem.

- Com?

- Tanquem la paradeta per dir-ho d'alguna manera.

- No havies fet reducció de plantilla l'any passat?

- Sí, però ni així ens en sortim! Els números no quadren per enlloc.

- I els treballadors ja ho saben és clar.

- No, no ho sap ningú.

- I?

- Faré suspensió de pagaments.

- I les indemnitzacions?

- Ni pensar-ho, no em penso arruïnar per culpa d'això! Tinc unes responsabilitats, una família per mantenir, no puc vendre tot el meu patrimoni i quedar-me a zero.

- I l'ètica?

- Mira Jordi, no em vinguis amb romanços! Sé que estic fotent els treballadors però, mira, a fi de comptes els he donat una bona feina durant tots aquests anys, m'haurien d'estar agraïts! A més, tindran dos anys d'atur per refer-se. No com els empresaris que quan fem fallida no ens ajuda ni Déu, no-res, una puntada de peu als collons per part de l'Estat!

- És una forma de veure-ho, però aquesta gent tenen dret a saber el que està passant. Ells també tenen responsabilitats, famílies. I si et denuncien? I has pensat en això?

- Ja m'he cobert ben bé les espatlles. No tinc res a nom meu. Per molt que reclamin...

La Míriam va fer una ullada a la terrassa. El seu pare estava parlant amb l'Andreu i per l'actitud dels cossos, tan rígida, i per l'expressió de les cares va intuir que no devien dir-se res d'agradable. S'estarien discutint en una vetllada com aquella? Va travessar la sala d'estar i va topar amb els seus avis.

- Reina, on vas? Queda't una estona amb nosaltres, que ens faràs companyia. Estàs molt bufona amb aquest vestit i, per cert, tens un noviet molt maco, on l'has deixat?? _ li va dir la Fina, tot abraçant-la amb afecte.

- Anava a buscar més refrescos a la cuina, àvia.

- Escolta Míriam _ va interrompre en Gerard _ saps que diu el teu avi Joan?, que no se sent els anys, no li fa mal res, tu! I no pot entendre que nosaltres diguem que ja no és el mateix que quan érem més joves! Jo, sense anar més lluny, pateixo de dolor crònic a les cames sobretot quan fa humitat, ja no tinc les articulacions com antigament.