Cada vegada que respires

Capítol 6 sisena part: Èpsilon. L'altre.

abril de 2008

La Isabel havia quedat amb l'Eva en una granja del centre de la ciutat. Eren amigues des de petites i sempre havien mantingut viu el contacte. Es trucaven sovint per telèfon i intentaven quedar per veure's com a mínim un cop al mes. Aquelles trobades eren molt més que una distracció per a totes dues, ja que no es tractava només de trencar amb els costums quotidians o amb la problemàtica familiar, si és que n'hi havia, sinó que era una vàlvula d'escapament que els permetia vomitar totes les insatisfaccions i frustracions que acumulaven, fruit d'aquella vida tan fàcil però tan buida de contingut.

Van asseure's en una taula que donava al carrer, entretant esperaven el cambrer. Una orxata per a l'Eva, un suc de taronja sense sucre per a la Isabel que era molt estricta amb les calories que consumia el seu cos.

- Explica'm , com va tot? _ va començar la Isabel per dir alguna cosa.

- Malament. L'Andreu es veu obligat a reduir la plantilla si vol salvar el taller. Ja saps que els nostres principals clients són constructors d'obra nova i amb tot això de la crisi, la feina ha baixat molt.

- No sé què dir-te. Em sap molt de greu, tot plegat.

- Ho sé, ho sé. La veritat és que estem força amoïnats. Si la situació empitjorés, amb les dues hipoteques , les nenes ... no sé pas com ens ho faríem.

- No siguis dramàtica Eva! Les coses s'acabaran arreglant. L'empresa d'en Jordi també s'ha vist una mica afectada per aquesta baixada de feina, però estic convençuda que s'acabarà resolent en un període relativament breu de temps. Si el mateix president del govern assegura que no estem en recessió, que la situació és positiva!

- I tu et creus aquell home? Fa una cara de mussol que espanta! Com acostuma a dir l'Andreu no genera ni una engruna de confiança.

La Isabel va beure un glop de taronjada. Era amargant i no l'ajudava a enganyar l'estómac. Tenia tanta gana! El sacrifici que havia de fer una dona per lluir era terrible!

- Escolta, canviant de tema ... No sé si has notat que m'he aprimat!

- Ara que ho dius, potser sí que...

- Un parell de quilos i mig per ser exactes.

- Noia, no saps com me n'alegro per tu.

- Ha estat difícil t'ho ben prometo, però ara ja em puc posar aquella faldilla de tall recte que tant m'afavoria..

- Vols dir la de color gris fosc? La que duies a joc amb la brusa de seda blanca...

- Sí, sí, just aquella. I el millor de tot és que en Jordi ho ha notat. L'altre nit sense anar més lluny va estar d'allò més carinyós amb mi, no sé si m'explico..

- Coi, noia, quina enveja que em fas! Si jo tingués un marit com el teu, et ben asseguro que no el desaprofitaria ni una sola nit!

- La veritat és que sap posar a to una dona!

Les dues es van posar a riure alhora com dues gallines esvalotades. Una reia, l'altra ho feia més fort. Que si jo et toco la mà en un gest de complicitat, que si jo et pico l'ullet, ho capto, ho capto, que si m'agafa tos de tan petar-me de riure, ai quina calor! I em vento, em ventes, amb les mans, amb els tovallons... ssst, que els del costat ens estan mirant, que potser som massa escandaloses?...

- Com et deia, en Jordi quan es posa per feina , és tan delicat! _ La Isabel va abaixar la veu, perquè les oïdes indiscretes no sentissin més del compte. No volia que ningú es fes una idea equivocada d'ella. Era una dona respectable per damunt de tot.

- Quina sort, bonica. L'Andreu en canvi... _li va sortir aquella punta de sinceritat. Estúpida, refrena't! Massa tard. Ja estava dit

- Si, ja sé de què em parles. Nosaltres també vam passar una època força complicada, però mira, un dia vaig decidir agafar el toro per les banyes i encarar-me amb el problema. Jordi, li vaig dir, així no podem pas continuar! Des d'aleshores que tot va com una seda. Toco fusta que no s'espatlli!

- Potser que jo faci el mateix.

- I tant dona! Menys morir-se tot té solució en aquesta vida!

- Ai, Isabel que simpàtica que ets! _ va concloure amb una rialla postissa l'Eva, que ja li començava a pujar una mica la mosca al nas amb tant de Jordi per aquí, tant de Jordi per allà. No ho podria confirmar mai perquè les parelles dins de la intimitat del dormitori són tot un món, però estava convençuda que tot allò era pura façana, que la seva amiga s'ho estava empescant de principi a fi només per fer-la enrabiar. Com quan ets petita i la teva millor amiga et frega per davant dels nassos allò que tu no tens, ni tindràs mai, i que ella ha obtingut per la gràcia d'uns pares amb potencial econòmic o per la gràcia d'un físic que la natura li ha concedit a través de la genètica. Si la Isabel estava feta una foca! Com podia atreure el seu home? Quan no fos hipnotitzant-lo! Perquè mira que estava bo, el tio! Com s'ho havia fet per enredar-lo? Segur que li posava les banyes amb la primera que se li posava a punt. _ Per cert, canviant de tema, t'has fixat amb el pentinat de la presentadora d' Indiscrecions a la carta? S'ha tallat el cabell curtíssim! Està més mona!

- Em parles de la Natàlia Escó?

- La mateixa!

- Ui, sí, fa un goig! I vas veure l'altre dia per la tele aquell cas d'aquell actor amb la cantant de jazz?

- Et refereixes a l'Arnau Pi i la Sofia Penini?

- Sí, per suposat! Que fort, posar el matrimoni en joc, amb dues criatures petitones per una donota qualsevol...

- Una pena, si, noia. Quan penso en els nens, és que se'm fa un nus a l'estómac! _ L'Eva es va haver d'eixugar una llàgrima amb la punta del dit. Era una sentimental, què hi volies fer-hi?

- Pobrissons! _ va exclamar per inèrcia la Isabel. Per quedar bé sobretot.

- Sí, pobrets. _ Una nova confirmació. Va xarrupar una mica més d'orxata. S'estava avorrint. Era aviat. No podia marxar encara. Quina excusa donaria a la seva amiga? Havia d'encetar un tema més sucós, per fer més lleugera l'estoneta. Va remoure la palleta dins del got, com buscant idees. Família, de nou? No. Més xafarderies? Però quines! Fills? Poc interessant. Eureka! Moda!! _ Per cert, has vist la nova col·lecció d'estiu?

- Sí, per suposat. _ va mentir la Isabel que no volia quedar en mal lloc. _ És extraordinària!

- Sí, veritat?...

La conversa va continuar fluïda, parlant de roba, de més pentinats , colors de cabell, xafarderies del món dels famosos, i altra volta de marits i fills, que eren el motor principal de les seves existències. Per suposat que sí, la tarda els va passar volant , en una exhalació. Es van abraçar , es van fer els petons de rigor tot prometent-se trucar, abans d'una setmana. Quan cadascuna d'elles es va separar camí de casa ho va fer sentint-se molt millor amb si mateixa i amb el món. Ben mirat, la vida era deliciosa.

Continuarà...