Capítol 8 cinquena part: Eta. Punt d'inflexió.
dissabte, desembre 2008
L'Úrsula estava asseguda en un costat del recinte, acompanyada de l'Albert que va decidir prendre's un descans després de saltar com un boig al compàs de les bandes de rock anglès alternatiu que havien inundat la ciutat de vida aquell cap de setmana, en un dels festivals internacionals més reconeguts i amb més prestigi del moment. Des d'on eren podien veure en Pau i la Míriam, uns metres més enllà, envoltats de la bogeria col·lectiva que taral·lejava les cançons amb entusiasme i es movia a ritme frenètic.
- Penses quedar-te tota la nit en un racó? No t'animes a venir amb nosaltres? _ li va preguntar l'Albert apujant la veu el suficient per fer-se sentir.
- Passo. Aquí estic millor. A més no voldria molestar la parelleta. El teu germà és molt apassionat, un dia la devorarà sencera. Fixa-t'hi!
- Ah, això! És cosa de família. Si et ve de gust provar, ara per ara estic disponible.
- Tio, tu delires o què! Per començar no tens l'energia que busco en un home i no suporto els que aneu de sobrats per la vida!
- Nena, perquè et quedi claret, a mi cap dona em diu que no.
- Doncs mira, ja tens la primera! I ara fot el camp, que em desequilibres l'aura! _ l'Úrsula va cridar tan fort que fins i tot el grup del costat la va mirar malament. Com podia algú bramar d'aquella manera quan sonava una de les tonades més dolces de la nit?
Pausa , crits, aplaudiments, il·luminació tènue, música suau del sintetitzador, uns acords del guitarrista, la veu del cantant ascendint des d'un xiuxiueig fins a estremir-se en un lament mentre cantava per un amor perdut feia molt de temps. La música alentia els esperits i els moviments, amorosia les feres , no un noi com en Pau que cremava hiperactivitat. La Míriam en notava l'escalfor, la humitat dels petons plens de desig baixant pel coll i la pressió dels seus braços per atreure-la cap a ell, enganxant-la al seu cos, molt fort. Notes com bullo per tu, notes com et necessito? Aquí i ara si fos possible, cada dia, cada instant que compartim. Paraules que no arribava a pronunciar però que se sobreentenien i que a la Míriam l'esgotaven. Era com el seu pare, mai en tenia prou. Era més i més i més! Quin problema tenien els homes amb el sexe? Vivien, somiaven, respiraven per fer-ho, com si no hi hagués altra cosa a la vida a part de fer l'amor! Va tancar els ulls, la seva vida perillava. Una enorme boa, bella i majestuosa, l'abraçava, primer amb delicadesa, després oprimint-la. Se sentia una víctima a punt d'ofegar-se i de ser engolida sota la pressió d'aquell cos calent, absorbida per aquella boca que se l'empassaria sencera i la digeriria lentament , sense compassió.
Continuarà...
La de la foto és l'Úrsula
أنت تقرأ
Cada vegada que respires
قصص عامةCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...
