diumenge, 3 d'octubre de 2010
Disposaven d'un dia per a ells. Havia sorgit sense buscar-ho, òbviament en van saber fer ús. L'espai tenia la il·luminació adequada. Una llum suau i indirecta que amorosia els petits defectes, en cas d'haver-n'hi, i que alhora els permetia veure's bé l'un a l'altre. Fixar-se en l'expressió de gust o plaer de la cara, en la textura de la pell, en els ulls que es buscaven i que es fonien al mateix temps que ho feien els seus cossos.
- Llavors estem junts? _ va preguntar ell, que no es va poder estar de buscar-li la boca per besar-la.
- Ja saps que sí.
No feia calor ni fred, era una temperatura agradable, i ell sentia que per primera vegada en anys podia respirar sense entrebancs. Va aspirar l'aire net de l'habitació que tot seguit deixava anar amb suavitat. Va ser un lleu moviment de pit, quasi imperceptible, però ella es va remoure inquieta i va remugar amb un so inarticulat, sense paraules. Va acariciar-li els cabells i es va limitar a experimentar el contacte de la seva parella mig endormiscada sobre el seu pit. Era feliç.
Continuarà...
El de la foto és en Jordi.
YOU ARE READING
Cada vegada que respires
General FictionCada vegada que respires Sinopsi Una novel·la que engloba moltes realitats: una obsessió que queda fora de la llei, injustificable i demolidora ; una història sobre com la crisi pot capgirar una vida; l'ensorrament d'una família aparentment feliç;...
