Capítol 17, 2a part: Pi. A l'altra banda del mirall.

26 5 1
                                    



L'Úrsula va deixar de sentir les veus dels companys i es va tancar de portes endins, reclosa en el seu univers interior. Va disminuir el ritme cardíac que es va anar alentint de manera progressiva al seu estat de calma. Ni veus, ni imatges, ni sol, ni calor. Estava perduda en un altre espai, un món paral·lel que no es regia exactament per les mateixes normes ni costums. Va experimentar una sensació de fresca. El vent bufava fort contra la seva cara i li va despentinar els cabells. Velocitat. Arribava tard? On? Una ombra, una imatge, una realitat de carn i ossos. El sotrac d'una visió li va recórrer tota l'espinada. Davant seu apareixia un noi de cabells llargs i arrissats, amb barba , que pedalejava frenètic per una via asfaltada . Portava uns texans tallats a cop de tisora, unes esportives sense marca coneguda, i una samarreta negra de les moltes que venen en qualsevol parada de mercat. Ep, noi, qui ets? Que et conec? El noi es va apropar a ella, la va estudiar amb interès, i va encetar una interessant conversa que es perfilaria com l'inici de moltes altres trobades futures dins del comú espai - temps de la vida física. Sabies que amb la velocitat que es fon el gel de l'Àrtic, el Pol Nord amb tota la seva diversitat marina i animal podria desaparèixer en 100 anys? I tot per culpa de l'escalfament global del qual tots som responsables. Depèn de cadascun de nosaltres fer prendre consciència a la gent del greu problema mediambiental que estem creant entre tots...

- Úrsula! Úr, espavila!! Noia no sé com pots quedar-te adormida a la platja. _ va remugar l'Albert molest.

- No dormia, meditava, i he tingut una visió molt curiosa...

Es va incorporar a poc a poc i va contemplar el noi que se li adreçava amb simpatia.

- Sóc l'Enric, el germà de l'Adrià. Encantat de conèixer-te. _ li va estendre la mà en un gest amistós que ella va agafar per inèrcia.

- Punyeta ets idèntic al noi que...

- Com dius?

L'Úrsula va decidir no embolicar-se en explicacions complexes i va portar la conversa cap a un altre lloc. Va riure nerviosa mentre es pentinava els cabells cap enrere, cosa que mai havia fet amb anterioritat per cap altre home. Extraordinari. Sempre havia simpatitzat amb el moviment ecologista i allà al davant tenia un autèntic defensor de la causa. En va inspirar l'olor; tenia molt bones vibracions i a més li resultava particularment atractiu.

- Amb què has vingut?

- Amb bicicleta, l'he deixat lligada al passeig.

- Tot un ecologista! És guai. Genial !

L'Enric, un noi de vint-i-quatre anys, solter i amb un munt de relacions amoroses fracassades a l'esquena per culpa de la incomprensió de totes i cadascuna de les seves anteriors parelles per la seva manera d'entendre la vida, es va quedar astorat per aquella noia de pell blanca com la llet i unes extravagants ulleres de sol que semblava comprendre'l de ple. Es va quedar uns segons en silenci sota els efectes d'un rar col·lapse mental. Va recordar algunes de les seves ex. que sempre li fotien canya per ser com era_ Enric, no fotis que hem d'anar amb bicicleta a tot arreu. Això ja cansa... ( Anna ) , Enric , ara no facis un drama perquè m'he comprat una bossa de pell. Has d'admetre que és xulíssima ( Ester) ... Enric, no em puc creure que et posis com un boig perquè no he reciclat correctament les escombraries... (Maria) Coi, Enric, ara no et cabregis amb mi perquè m'he comprat un gos. A la protectora no el trobaria tan maco com aquest. Veritat que és mono? ( Cristina ).

- Et trobes bé? _ va preguntar l'Úrsula tot traient-se les ulleres.

- Sí, és que... _ Aquella noia enigmàtica tenia uns bonics ulls negres i el gest de preocupació a la cara, per saber si es trobava bé o no, li va foradar l'ànima. I el més important, semblava sintonitzar amb ell. Va somriure àmpliament abans de continuar. Era ella, per fi l'havia trobada. _ Sabies que amb la velocitat que es fon el gel de l'Àrtic, el Pol nord amb tota la seva diversitat marina i animal podria desaparèixer en 100 anys?...

Continuarà...

El de la foto és l'Enric.

Cada vegada que respiresWhere stories live. Discover now