Cada vegada que respires

Capítol 19, 15a part: Sigma. Tot és qüestió d'eleccions.

13 de desembre de 2010

En Felip va assegurar-se de no fer cap pas en fals. Va aprofitar un dia en què la seva dona havia quedat amb la família per endur-se la Isabel ben lluny de ciutat, en una altra localitat on poguessin passejar com una parella qualsevol després d'haver passat l'estona de rigor al seu pis. Estava content. Disposaven de tot un dia junts, sense horaris que els imposés un ritme. Arribar ràpid, desvestir-se, fer alguns jocs picants al llit i adéu, fins a la setmana vinent! Aquell dia era diferent, seria com un regal per als dos. Va conduir relaxat, sense tenir predeterminat el lloc on anirien. Que ens dugui el destí on vulgui! Li va dir amb la satisfacció plasmada a la cara després d'haver estat ben servit i li va prémer la cuixa amb energia. Ella era una amant excel·lent, sí senyor, i es mereixia alguna gratificació pels serveis prestats.

- Agafem la propera sortida de l'autopista? És un poble d'interior molt turístic, amb moltes botigues._ va proposar-li l'home, que se sentia profundament generós. Volia omplir-la de regals, fer-la feliç senzillament.

- Sí, per què no?

Va ser un dia aprofitat. Van dinar en un bon restaurant a base d'una àmplia graellada de peix i per acabar d'omplir l'estómac les obligades postres a base de pastís de taronja amb nata, especialitat de la casa, que van ajudar a pair tot fent un recorregut turístic pels principals carrers de la població amb el caminar pausat d'una parella de mitjana edat amb la panxa plena i les butxaques carregades de bitllets per gastar. Mira, rei, quines sabates més boniques. _ va comentar una Isabel il·lusionada com una criatura davant d'un caramel. Els dos es van aturar davant d'una de les sabateries que oferia calçat d'alta qualitat a preus elevats per centrar la seva atenció en unes sabates negres, de taló d'agulla, que destacaven per la seva elegància.

- Amb aquest taló estaria més a la teva alçada i, si vols, me les podria deixar posades amb la roba interior que em compres. No creus que estaria molt sexi?

En Felip va fer que sí satisfet, només d'imaginar-s'ho ja li'n venien ganes.

- Entrem i te les emproves, ja saps que no et puc negar res a tu.

Els va atendre una noia jove que, com bona venedora, els va saber encolomar un altre parell de sabates més " que a la senyora li quedaven de meravella, perquè tenia el pont del peu molt bonic i l'estilitzaven " . Estilitzar. Paraula màgica que a tota dona li agradava escoltar sobretot quan excedia del seu pes ideal.

- Ens quedem els dos parells. No se'n parli més._ va puntualitzar ell cartera en mà amb la visa d'or a punt de fer el pagament. _ Espero que estiguis contenta, bonica.

- M'encanten, Felip. Estic tan emocionada! Tens el millor d'en Jordi i d'en Jaume en un de sol. He tingut molta sort de trobar-te.

Van sortir de la botiga amb una bossa de cartró enorme que ell va subjectar d'una mà mentre amb l'altra encerclava la Isabel per l'espatlla com un home enamorat qualsevol. Allà ningú els coneixia, podien fingir el paper que volguessin amb absoluta llibertat: la de parella convencional que compartien un projecte comú de vida.

- Carinyo, no sé si això de comparar-me amb aquell parell de sapastres es pot considerar un compliment! No em fa sentir gaire bé, què vols que et digui!

- Vinga, no te m'enfadis ara, que ja saps que no ho faig amb mala intenció! És la meva forma de ser, de dir les coses.

- Uf, no sé..._ va esbufegar un pèl molest.

- Va, home, que només em dono a tu, no siguis rancorós.

- Ah, llavors amb en Jaume res de res?

- Tant com això... però amb ell no faig ni la meitat que amb tu.

- No sé si creure-m'ho, coneixent-te! Reina, no ets una dona gaire difícil de portar cap a on un home vol.

- Coi, no dramatitzis ara tu! Que potser no t'ho passes bé amb mi? Va, deixa de fer aquest posat tan murri... Ja veus, tu també em comparteixes amb la teva dona i no t'ho retrec. Tampoc cal fer-ne un gra massa amb en Jaume, a més que no sou amics?

- Ai, Isabel, tens unes penques!

- Moltes, però et faig feliç, oi que sí?_ es va arrambar fort a ell i li va fer un petó al coll. _ Que em faràs algun regalet més avui? Ja saps que per a mi la felicitat es mesura segons les compres que hagi fet en un dia.

- Ets terrible, de debò!

Ell va somriure mentre l'observava amb afecte. No sabia com, ni per quin motiu, la Isabel el podia manegar com un ninot de fira. Possiblement l'explicació més lògica es resumia en una frase: els homes pensen més en la part inferior del tronc que en la superior. Estaven bé junts, durarien el que duressin, però mentrestant l'ompliria de regals perquè s'ho podia permetre. Sempre havia mantingut un bon clima amb les seves amants. Amb els anys havia observat que quan més les consenties, millor es portaven al dormitori. Aquesta era una màxima infal·lible.

- Llavors, aquesta rialla és que sí?

- M'has convençut. Sóc un home feble.

- Vols dir generós?

Continuarà...

El de la foto és en Felip.