Cada vegada que respires

Capítol 22, 12 part: Fi. Observant darrere el teló.

Continuació 4 de març de 2011

12 pm, entrevista INEM / SOC

Tan aviat com va entrar per la porta de l'oficina de Treball es va fixar en el contrast que oferia amb la resta de la gent que hi havia fent cua. Es va col·locar darrere d'una noia amb cascos i d'aspecte desendreçat que anava movent el cap al ritme de la música mentre feia globus amb un xiclet. No encaixava amb la resta. Jerseis informals, texans, fins i tot xandalls, i ell era allà al mig amb vestit d'home i corbata, com un alt executiu que s'havia despistat d'adreça. Bé, sempre era millor donar bona imatge, va pensar. Va intentar fullejar un llibre que portava a la bossa, tot fent temps, però la fila es movia tan ràpid que encara no havia llegit un parell de paràgrafs que la veu d'una dona li va preguntar Quin era el motiu de la seva visita. La dona va somriure tallada, s'havia quedat vermella? Sempre li passaven situacions similars amb les dones! Tinc hora concertada per donar-me d'alta a les llistes de l'atur . Una resposta concisa i clara, que no donava lloc a dubtes. No estava allà per flirtejar, sinó per establir un senzill tràmit. La desconeguda es va arreglar el cabell i li va fer a mans un paperet amb un número tot indicant-li que s'havia d'esperar que aquest aparegués per la pantalla i el cridessin pel micròfon. Va prendre seient i es va posar a llegir, mentre anava controlant que no se li passés la tanda. Per fi, tres quarts d'hora més tard de la marcada, li va tocar el seu torn. Es va dirigir cap a la taula que li indicaven on un noi que semblava fastiguejat l'estava esperant.

- Bon dia! _ en Jordi va somriure i li va tendir la mà per fer una encaixada tal com ho havia fet amb els seus clients durant tots els anys que havia estat en actiu. L'altre el va mirar desconcertat. Va estar dubtant uns segons, però finalment s'hi va avenir. Li va tendir una mà flàccida, sense energia, que en Jordi va prémer amb decisió.

- Bon dia! Segui, si us plau. _ el noi es va sentir sotmès per la presència d'aquell home que desprenia seguretat i, sense ni adonar-se, el va tractar amb extrema cortesia, tal com ho faria amb algú important: un esportista d'elit o un actor de cinema.

- Gràcies. Bé, el motiu de la meva visita és donar-me d'alta de...

- Sí, sí... estic al cas. Porta tota la documentació? Títols, empreses on hagi treballat...

En Jordi li va anar facilitant les titulacions mentre li anava explicant fil per randa el seu nivell d'estudis, la seva feina de quasi vint anys com a cap d'una empresa familiar o el coneixement d'idiomes, entre d'altres informacions que l'altre li anava extraient ( habilitats, llocs de treball als qual voldria accedir, nivell de disponibilitat...) al temps que ho anava inserint dins de la base de dades de l'ordinador amb la diligència que dóna la pràctica diària.

- Molt bé doncs, ja estem! _ va dir el noi. _ Ara ha de demanar número per poder inscriure's a la nostra web. Li donarem una clau d'usuari i una contrasenya personal, a partir de la qual podrà accedir a les nostres ofertes.

- Bé, d'acord... però... llavors, com funciona això exactament? Creia que vostès es posaven en contacte amb empreses que buscaven un perfil determinat i concertaven entrevistes per...

- No, no és així. Ho ha de fer vostè tot per internet.

- Aleshores, no intercedeixen en...

- No, ja li he dit. Entri a la web, allà hi ha tota la informació que necessita. És molt fàcil, no té complicacions. _ el noi li va respondre amb impaciència. Era per gent com aquella que estava tan desgastat! Persones que volien que tu els resolguessis els seus problemes laborals! Com si un tingués la resposta al clam de tots aquells aturats! Que no hi havia el govern per això?

- Perdoni_ va insistir de nou en Jordi, que mai abans s'havia trobat en una situació com aquella: buscar treball, i anava força perdut enmig de tota aquella burocràcia. _ però no se suposa que vostès ajuden la gent a trobar feina?

- No, no, no! Nosaltres no busquem feina a ningú! Nosaltres som aquí per fer tràmits: registrar-se com a aturat, demanar l'atur o altres prestacions d'ajuda... coses d'aquest estil! _ el funcionari el va observar amb hostilitat, cansat d'ell per haver-li de donar tantes explicacions. Cony de feina, va pensar. Hauria de cobrar almenys el doble només per haver de suportar individus d'aquesta mena, que gosaven qüestionar-se la tasca que estava realitzant diàriament.

- Ja... entenc... _ va balbucejar avergonyit.

Va recollir la seva documentació amb una exagerada parsimònia i es va aixecar amb tota la calma del món. Aquell malparit l'havia acabat posant de males , si bé sota cap concepte faria ostentació de la ràbia que li bullia dins. No va poder evitar acomiadar-se'n amb un punt de sarcasme. Era humà, després de tot. Li va tendir la mà de nou, que l'altre li va donar per inèrcia.

- Bé, que tingui un bon dia. Ah, i gràcies per no fer res més que introduir unes dades a l'ordinador. Espero que aquesta tasca no l'hagi cansat excessivament.

L'altre va remugar alguna cosa entre dents, tot i que es va veure obligat a posar bona cara perquè la seva supervisora l'estava observant des de l'altra punta de la sala.

Continuarà...

El de la imatge és en Jordi.