Cada vegada que respires

Capítol 22, 25a part: Fi. Observant darrere el teló.

Continuació 28 d'abril de 2011

En Jordi es va mossegar la punta dels llavis. Ell hi comptava com a romanent, per si les coses empitjoraven.

- Però si tu no condueixes... _ va objectar.

- No, però aquest amic... bé, li he dit la marca, el model amb el quilometratge i m'ha assegurat que se'n pot treure entre trenta o quaranta mil. Hi hauria un comprador interessat a adquirir-lo... pensa-t'ho, no et demano res més... i evidentment aquesta part se'm descomptaria de la divisió del patrimoni quan es faci efectiu el divorci.

Ell va rebufar neguitós. Senzillament no sabia què respondre. Va quedar-se callat uns minuts, reflexionant abans de contestar.

- Jo hi comptava també amb aquesta possibilitat. El cotxe és l'única forma de treure ingressos ara per ara... no et podria ajudar el teu amic, mentre jo em recupero? Em faries un favor si...

La Isabel va modificar el to i l'actitud. Podia ser molt dòcil quan volia, especialment quan se'n podia sortir amb la seva, però també tenia la capacitat de ser agressiva i despietada com un depredador si la situació es torçava i anava contra els seus interessos. Si no era per les bones, seria per les dolentes, va reflexionar. Al pas que anaven, aquelles evasives, aquell regust de resistència en els comentaris del seu marit no auguraven que les negociacions acabessin resultant gaire favorables per a ella.

- Crec que sóc tolerant amb tu. De fet, aquest amic meu és advocat i podria posar-te la vida molt difícil si ho volgués. Imagino també que no voldràs que ningú de l'entorn sàpiga de la historieta que mantens amb la nena, no? Ens coneixem de fa anys Jordi! Suposo que no fa falta que et recordi que puc ser molt venjativa si vull...

- Per favor, no discutim... _ li estava implorant? Se sentia feble , amb les energies baixes. No tenia feina, ni perspectives de futur, i cada dia que passava inactiu, deprimint-se davant de cada nou fracàs, li anava minant la poca autoestima que li quedava intacte. No li quedaven forces per lluitar contra ella ni contra ningú. Deixar-se caçar, ser dèbil, què importava ja tot? _ Està bé, queda't el cotxe, és tot teu! És el que vols, no? _ Es va prémer les temples amb força i va inspirar per relaxar-se.

- Veig que ja ens entenem. _ la Isabel es va dreçar ben recta al seient, amb el coll enlairat com una deessa que se sabia guanyadora. _ Ah, una altra cosa. Quan m'instal·li al nou pis, la nena vindrà amb mi. No penso tolerar que es quedi amb tu.

Mai s'hauria imaginat que en reclamaria la custòdia, no des que mare i filla estaven tant distanciades l'una de l'altra. Se li van humitejar els ulls mentre interioritzava l'abast d'aquella proposta que li enfonsava la vida; La Míriam, apartada del seu costat? Amb la Isabel i el seu amant? Tanmateix, quedava oberta una segona alternativa? Un pla B? No. Ell no li podia donar gran cosa en tant que a la seva mare semblava que li venia tot de cara. No la podia retenir egoistament amb ell. A vegades quan estimes, has de deixar marxar.

- D'acord.

- Ja està? Tan fàcil m'ho poses? Em pensava que lluitaries més, que t'emprenyaries... Jordi, em sorprendràs fins a l'últim dia!

- L'estimo massa per consentir que pateixi. Digue'm quan la voldràs amb tu i et dono la meva paraula que la convenceré perquè s'hi avingui.

La Isabel es va posar de peu i es va estirar com un felí. Tenia el cos entumit, però ara ja se sentia com nova.

- Perfecte! Si no fos una relació tan malaltissa, gairebé gosaria dir que ets un romàntic.

Ell va desviar la ironia tot aixecant-se de la cadira amb una contesta que no admetia noves rèpliques.

- Si ja està tot parlat, crec que ho podem aparcar aquí. No em ve de gust sentir més parides de les teves.

- Ai, noi que susceptible que ets! Per cert la setmana vinent me'n vaig del pis, no té cap sentit fer la comèdia de família unida de cara a la galeria. Per cert, recorda que quan ho tingui tot llest et trucaré per endur-me la nena, així que no me la posis en contra durant aquest temps que s'estarà amb tu. _ va precisar altiva. Va marxar sense afegir cap més comentari. Ja estava.

Continuarà...

El de la imatge és en Jordi.