Cada vegada que respires

Capítol 22, 20a part: Fi. Observant darrere el teló.

15 d'abril de 2011

En Jordi havia començat la recerca de feina amb molta energia i un excés de ganes. D'entrada es va registrar a tots els portals: portaldeltreball.cat, feines.com, borsafeina.esp, enactiu.quid, laboral.cat a part del portal estatal, que s'acabaria proclamant com el més inútil de tots donada l'escassetat d'oferta laboral que oferia ( si bé això encara estava per veure ). A continuació es va mobilitzar per totes les empreses de Treball Temporal de la ciutat. Hi entrava, responia a un qüestionari, els facilitava el currículum i la persona encarregada afirmava, amb un somriure d'orella a orella que, quan existís una oferta ajustada al seu perfil, li farien un truc. Sortia per la porta content per les promeses, sense adonar-se de la molta altra gent que també entrava i sortia del local amb idèntiques expectatives, alguns d'ells veterans en el ram del desocupats ho feien amb la desil·lusió afermada a la cara després de mesos decebedors on l'únic que els definia era la paraula aturats.de llarga durada.cat., dit d'una altra manera eren els seus competidors naturals: persones més joves, igual de preparades o més, algunes de les quals estarien disposades a treballar per un sou ridícul perquè ja havien perdut la dignitat feia temps. No oblidis mirar igualment la nostra web cada dia. I no t'amoïnis, que amb la teva preparació i els idiomes, serà cosa feta. _ l'aconsellaven de bona fe els de les ETT. Un motiu de pes per a ser positiu. Era el que li calia.

El següent punt: trepitjar tota la ciutat, carpeta amb mà, regalant somriures i oferint fotocòpies del teu perfil professional. Ja el farem arribar a l'encarregat. El donarem al director. No pateixis arribarà al Departament de Recursos Humans. Ja el facilitaré al meu/ la meva Cap. Ara no necessitem ningú, però potser, més endavant... Currículums de paper a un preu relativament econòmic, que et mantenia distret i en actiu. Repartidor d'oferiments. M'ofereixo per a treballar en ... Comercial especialitzat en venda d'un mateix. Els meus punts forts són... Persona amb el cap ple de pardals i plena de confiança en les pròpies capacitats. Ei, que com tu n'hi ha milers, nano! Mira, aquest matí n' hem rebut tot aquest feix i tot just som al migdia! No sé què en faran els de dalt amb tan full imprès! T'ho dic perquè em caus bé. Dóna-me'l si vols, però la majoria van a parar a la paperera. No tens padrins? Algú que t'endolli? No, no tinc ningú, la veritat. Però ja has donat veus? A tothom; als amics, a la gent amb qui coincideixo quan passejo el gos, a les botigues del barri, als administradors amb qui treballava, als familiars propers i llunyans... Vaja, i res? En Jordi sempre havia patit d'ansietat i aquells comentaris el trasbalsaven i li congelaven els ànims. Com a mínim tenia el suport de la seva filla. Papa, estic segura que un dia trucaràs a la porta adequada. Quan et vegin tan preparat i tan guapo, segur que et contractaran. O el suport incondicional de Coneguts diversos carregats de bones intencions. De fet, un amic d'un amic va trobar feina així: Es va presentar en un taller. Què necessiteu personal per... i, apa, endavant, contractat. Súper fàcil. Sí, ell està súper encantat. Ja ho diu, ja, que ha tingut molta sort... El cas és que ja treballa. Total, qüestió de pocs mesos. És insistir i prou. Qui busca troba, segur. Diuen que no tothom vol treballar, oi? Hi ha molts que l'únic que busquen és un bon sou i poca feina! Sí, el país està ple de dropos...

Va treballar les respiracions, ideals per relaxar la musculatura. Jordi, centra't, va pensar. Llavors es va sentir una miqueta millor que abans. Tal com deia, distribuir el teu currículum tenia múltiples beneficis per a la salut: et confortava l'esperit i aconseguia que el teu cos quedés baldat de tant caminar , a més també et garantia una bona dormida a les nits. I no per ser l'últim, el menys important: la teva consciència et recordava que feies tot el possible per canviar aquell situació que tu no havies escollit, que simplement t'havia tocat per fer-te arribar un missatge de forta càrrega espiritual: que la vida pot ser complicada o molt, especialment molt, difícil. Una doctrina religiosa que ens recorda que hem vingut aquest món a patir, però que la pau final ens la donarà algú a l'altra vida. Lloat sigui el senyor.

Continuarà...

 El de la imatge és en Jordi.