Cada vegada que respires

Capítol 22, 6a part:Fi. Observant darrere el teló.

26 de febrer de 2011

Tarda

- No t'empipa? _ li havia etzibat l'Úrsula tot assenyalant cap a en Pau i la Cristina, que no paraven de ficar-se mà.

- Ho dius perquè ella li està posant la llengua dins de l'orella? _ va respondre la Míriam divertida. _ T'he de dir que amb això ell hi ha guanyat, perquè jo no podria ni que volgués!

- Veig que t'ho prens tot a broma! Qui sap?, potser és millor així.

L'Enric va arribar de la barra, molest per la lentitud del cambrer que tot just els acabava de prendre nota de la comanda.

- Aquell tio té unes penques! M'ha fet esperar com a mínim deu minuts. I encara ha tingut la barra de respondre'm malament quan li he demanat si en podia fer via, que m'estava cansant d'estar de peu! És el que passa per venir a aquests locals de moda, plens a rebentar i amb aquesta puta merda de música que, no sé a vosaltres, però a mi m'està començant a ratllar!

L'Albert va denegar amb el cap i va bufar en senyal de desacord. L'Enric sempre el treia de polleguera! Era superior a ell. L'Adri li va donar un copet al braç i li va clavar una mirada de recriminació que ell va captar a l'instant. Modera't, que és el meu germà petit! Una advertència silenciosa, però fàcil d'interpretar.

- I què, us agrada l'ambient? _ va interrogar l'Adrià, fent com si no s'hagués adonat de les crítiques o de la cara d'angúnia d'alguns dels seus companys. La veritat era que a ell tampoc li entusiasmava tot aquell xivarri de gent, la majoria esnobs encotillats que es movien com autòmats al so d'una música repetitiva i sense melodia ni contingut.

- Psè, no està malament! _ va contestar evasiva l'Úrsula, que en realitat hauria volgut dir: és un fàstic de lloc, amb un tipus de clientela que no és com nosaltres, i amb un disc joquei que és l'ànima de l'antimúsica.

Va arribar el cambrer amb les consumicions i la factura a mà, no fos cas que aquella colla de pringats fotés el camp sense pagar. No, aquells no eren gent amb classe. Com era possible que no se'ls hagués restringit l'entrada? El noi amb barba tenia tota la pinta d'un okupa i la noia de negra feia venir basques només veure-la; això sense comptar amb aquella parelleta de gais que no tenien ni l'educació ni les formes adients per l'establiment. Si fins havien gosat fer-se un petó a la boca davant de tothom!

- Són 42 euros. _ va indicar el cambrer tibat.

- Per uns maleïts refrescos! Tio, això és una atracament! _ va rondinar l'Enric combatiu.

- S'ha de pagar ara mateix. Normes del local. Si em fan el favor...

En Pau va apartar la mà de la bossa de la Cristina. No, jo et convido. Tota una atenció que la noia li va agrair amb un sonor petó a la galta. L'Adri va assumir el cost de l'Albert, en tant que l'Enric pagava el de l'Úrsula juntament amb el de la Míriam per no fer-li un lleig i ser educat. Com no fer-ho si era la millor amiga de la seva parella? Aquesta última, no obstant això, es va entossudir a tornar-li la part que havia pagat per ella. Enric, gràcies, però no permetré que et gastis aquest dineral. Es van servir les begudes. A aquells preus tan desorbitats la llimonada, l'aigua i la cola, no els va semblar prou freda, ni els glaçons suficients, ni la palleta per beure amb prou glamur, però ningú va gosar dir res.

La Cristina va riure sorollosament mentre escoltava els comentaris a cau d'orella que en Pau no parava de xiuxiuejar-li, prescindint del fet que la seva actitud pogués molestar o ofendre a algú. Ell va observar la Míriam de manera maliciosa, com si estigués descobrint algun secret que havien compartit ells dos en un altre temps i en fes escarni , només amb la voluntat de ferir-la.

- En Pau està sent molt desagradable. _ va dir fluixet l'Úrsula en la intimitat de la petita rotllana que s'havia establert entre tots tres ( ella, l'Enric i la seva amiga).

- Només ell? L'Albert no és que sigui una meravella! _ va intervenir l'Enric tot xuclant una llimonada massa dolça i escaldufada, de 6 euros!

- A mi en Pau em rellisca bastant! I mira, prefereixo que sigui feliç que no que em segueixi com un gosset a tot arreu! _ la Míriam els va abastar a tots dos amb la mirada i després es va concentra a trinxar la llimona del got amb la palleta. Sempre ho havia fet, l'entretenia no sabia ben bé per què. Va sospirar avorrida. Cada vegada entenia menys com havia pogut dedicar tant temps de la seva vida al seu ex!

- Però si aquesta noia no li importa un rave! L'utilitza per posar-te gelosa! I que ho digui jo, que no sóc vident com l'Úrsula... _ va mormolar l'Enric, que n'estava fins dalt dels altres!

- La veritat és que a mi només em preocupa una persona que no és aquí. _ va deixar anar tota enigmàtica , a tall de conclusió, la Míriam.

L'Enric la va observar desconcertat. Va fer un ràpid intercanvi de mirades amb l'Úrsula que va denegar amb el cap i li va indicar el signe del silenci amb el dit davant dels llavis. Sssst. La seva cara era un interrogant, que no va obtenir resposta. 

Continuarà...

La de la foto és l'Úrsula.