Cada vegada que respires

Capítol 20, 11a part: Tau. Si no eres amb mi, on eres?

Continuació nit de Cap d'Any ( 1 de gener de 2011 )

El rellotge de paret marcava les quatre de la matinada. Era prou d'hora, encara els quedava per endavant una part important de la nit abans no es fes de dia. No tenia son, estava totalment desvetllada i l'únic que va lamentar era no haver-se quedat a casa, amb ell, de bon principi. La noia es va reclinar sobre el seu pit i va respirar alleujada. Era segur, era confortable , conegut, com tot el que de veritat té importància per a nosaltres en aquesta vida.

- No em deixis mai, si us plau..._ va mormolar-li en Jordi a l'orella.

- Saps que sempre estaré amb tu.

- Passi el que passi?

- Sempre.

Algú va besar a algú o van ser els dos alhora. En Baloo els va observar torçant el cap. El seu amo anava boig per ella. Moviment de cadires, ell acompanyant-la amb un braç a la cintura. El gos es va aixecar i els va seguir. Llums que s'apagaven, portes que s'obrien, noves llums que s'encenien. En Baloo va descansar als peus del llit ben arraulit com un cabdell, amb els ulls clucs però les orelles atentes. Es va mig endormiscar de pressa, amb la facilitat que tenen els animals, encara que entre els seus somnis, passejant per un prat amb el seu amic Zeus, fent marques d'orina i refregant-se per la gespa, no podia evitar sentir les mans que s'entrecreuaven, els músculs que s'arronsaven i que s'estiraven , o les respiracions profundes que esclataven de cop per després emmudir o debilitar-se.

- Digues que m'estimes. _ va preguntar un dels dos.

- Cada dia, de cada hora, de cada minut, de cada segon.

- T'estimaré cada vegada que respiris.

- ......... ( riures )

- Uf, que romàntics!

- Sí, molt...

Continuarà...

El de la imatge és en Baloo.