Cada vegada que respires

Capítol 6: Èpsilon. L'altre.

Capítol 6: Èpsilon. L'altre.

dijous, octubre de 2007

La Isabel havia arribat més tard del compte. Havia tingut un matí molt mogut. Havia hagut de voltar per gairebé mitja ciutat abans no va trobar el calçat perfecte que anés bé amb la roba de temporada. L'important, si més no, és que els seus esforços havien valgut la pena. Havia comprat unes botes altes de pell negre, que eren comodíssimes i que li dissimulaven la mica de sobrepès que havia agafat últimament. El greix se li havia acumulat a les cames, però també una mica als malucs, a l'estómac, i al cul si havia de ser sincera amb ella mateixa. Era tot penjolls de carn! Havia d'oblidar-se dels fregits per una temporada i centrar-se de nou en elaborar plats més naturals, amb menys calories. Per sort era divendres i la seva filla tenia la tarda lliure, per la qual cosa no hi hauria cap daltabaix si endarreriria una estoneta el dinar. Va arribar esbufegant. Va fer un cop d'ull ràpid al menjador i va cridar adreçant-se a en Jordi_ Ara mateix preparo el menjar! Va pujar les escales de dos en dos i va ser clara en les ordres que va donar a la seva filla. Míriam, m'has d'ajudar a la cuina! Posa la cassola amb aigua a bullir que ara baixo! Es va canviar ràpidament i va córrer a supervisar el dinar. Cuca, porta'm l'ensaladilla del congelador i el peix que és al primer prestatge de la nevera. Molt bé i ara para la taula. Vinga, vinga, que és tard! En mitja hora ja estava tot llest. Era una mestressa de casa excel·lent, qui gosaria discrepar-ne? Crida el papa, que vingui, que ja dinarem.

Cadascú va ocupar el seu lloc habitual. Ell els va omplir els gots d'aigua servicial, la nena va posar-se la maionesa i la va passar al seu pare sense ni mirar-lo i la Isabel es va posar un rajolí d'oli que no tenia tantes calories. Va ser ella qui va iniciar la conversa. Menjar en silenci era massa tens, li posava els nervis de punta.

- Aquest matí m'he comprat unes botes precioses. Ja us les ensenyaré després... Per cert, com t'han anat avui les classes bufona?

- Tan avorrides com sempre.

- Bé, pitjor seria anar a treballar, o quedar-te a casa netejant tot el sant dia, no et sembla?

- Doncs mira, t'ho canvio si vols. Com a mínim tu estàs tranquil·la i no has de fer el que et manen. No saps el que és haver de patir sis hores de classe. És terrible. I els professors no en tenen mai prou i encara ens posen un munt de deures!

El menjar havia sortit força bé, malgrat les presses. La nena estava bastant comunicativa aquell dia. Tot apuntava que ja no se sentia tan cohibida per la presència del seu pare. Qui sap, potser aquell rampell que havia tingut en contra d'en Jordi començava a esvair-se, va pensar la Isabel amb optimisme. Feia un bonic dia de tardor, havia fet una compra extraordinària i la seva filla semblava contenta. Tal com no es cansava de repetir la seva mare , El temps tot ho cura! Una dita antiga, que possiblement era encertada.

- Per cert mama, l'Úrsula m'ha convidat a una festa a casa seva. Segons m'ha comentat vindrà gent de la seva escola i...

- Quan és la festa?

- Demà a la nit. A més, viu molt a prop d'aquí...

- Sí, sí ja ho sé. Ja saps que no m'entusiasma gaire aquesta amiga teva, però sent veïnes com som, i si és a casa seva, ho trobo bé sempre i quan t'acompanyin aquí en acabar la festa.

- Per això no pateixis.

- Llavors, per a mi no hi ha cap inconvenient, a no ser que el teu pare opini el contrari.

Els coberts es van aturar en sec esperant la seva opinió. Finalment en Jordi va sentir que tenia dret a intervenir en aquell diàleg del qual creia que l'havien exclòs de forma intencionada. Fins aleshores havia menjat en silenci, empassant-se una ensaladilla massa feta, un plat que odiava, i un tall de peix massa cru que si s'hi posava a pensar li faria venir ganes de vomitar, però era una manera com un altre de tenir la boca callada. Empassar-se aliments coll avall ajudat per un bon glop d'aigua perquè sabia que quan parlés els seus comentaris no serien benvinguts i que esclataria la tercera guerra mundial a la cuina de casa seva.