Cada vegada que respires

Capítol 11 tercera part: Kappa. Baloo.

1a setmana d'agost de 2009

Sol, al pis. Era una experiència nova, diferent. Vine, Baloo, anem. Tots dos es van encaminar cap l'habitació de la seva filla. Dormiria allà cada nit, al seu llit. El va desfer i en va olorar els llençols que estaven impregnats de la seva olor , de la colònia de vainilla i coco que es posava darrere les orelles i al coll. L'havia vista fer-ho en diverses ocasions, mentre es mirava al mirall abans de sortir amb en Pau o l'Úrsula. Es va estirar uns minuts, va tancar els ulls i es va deixar endur per la imaginació. Els dos, junts. Sospirs, gemecs, carícies, petons. Era com havia de ser, l'un per l'altre... Les imatges eren fortes, intenses, excitants i sense ser-ne conscient es va deixar endur i les mans palpaven, acariciaven, tocaven fins aconseguir que tota l'excitació s'esmunyís suaument del seu cos. Vaja, he tacat el llit, es va lamentar parlant amb si mateix. Bé, tampoc era excessivament important. De ben segur que ho repetiria. No havia estat malament. Es va incorporar i es va asseure. Al seu davant s'obrien un munt d'oportunitats de fer recerca, d'aproximar-se al món de l'única dona que li importaria mentre conservés la capacitat de sentir; podia mirar, regirar, inspeccionar, qui podia prohibir-li-ho?

Va començar amb l'armari. La roba dels penjadors, els jerseis perfectament plegats a les lleixes, la roba interior: calcetes, sostenidors, samarretes, mitges i mitjons. Va anar olorant peça per peça i després la tornava a desar correctament al seu lloc. Va mirar les prestatgeries amb els llibres, resseguint-ne els títols i els autors, els calaixos amb les seves llibretes plenes d'anotacions, de recordatoris d'allò que tenia pendent d'acomplir: Fer els deures de..., estudiar per a l'examen de... trucar a l'Úrsula, mirar informació per internet sobre... Res sobre ell, cap paraula per referir-s'hi. Va endreçar les llibretes i va continuar buscant, observant. Compactes, joguines que conservava de quan encara era petita, jocs de taula arraconats de feia anys, còmics, àlbums de fotos. Fotografies infantils, de família, ells dos, sempre de costat, molt a prop l'un de l'altre, abraçats, rient, expectants, seriosos, sorpresos... pare i filla plegats. Records, instants en què havien estat feliços. Enrere, passat, oblit, distància. A mesura que va anar corrent les pàgines, la seva imatge es va anar substituint pel de la seva amiga i especialment per en Pau que apareixia com una ombra a tot arreu, sotmetent-la, agafant-la, demostrant amb la força de l'evidència que era d'ell, seva, de la seva única i exclusiva possessió.

2a setmana d'agost de 2009

Quan el sol de la tarda començava a caure i la calor deixava pas a un ambient més suportable, en Jordi agafava el cotxe i conduïa fins a una muntanya propera a la ciutat que li permetia gaudir d'una estona agradable amb en Baloo. Era un gos vell, que caminava a poc a poc i que tenia moltes pors que feien difícil el passeig per ciutat. Per començar s'estressava amb el soroll de les motos o d'alguns cotxes; també s'amagava darrere les seves cames o es quedava paralitzat de terror tan aviat com veia un gos de mida gran o mitjana. Era complicat treure'l de passeig perquè un sempre acabava patint per si apareixia una moto, segons quin cotxe, o el pitjor de tot: creuar-se amb un gos que en Baloo pogués arribar a considerar una amenaça real. Era per tots aquests inconvenients que es va acostumar a sortir a les hores en què era més difícil trobar-se algú pel carrer: primeres hores del matí , de la tarda, o última hora de la nit. Una altra alternativa, sobretot ara que disposava de temps lliure, era buscar paratges més solitaris, enmig de la natura, on era poc freqüent trobar-t'hi un excés de gent amb gossos i on la circulació quedava totalment restringida.

- Porta't bé i no et separis de mi. _ va dir a manera d'advertència al gos, mentre li treia la corretja.

En Baloo caminava movent la cua alegrement, ensumant ara aquí, ara allà, avançant-se una mica, no gaire, perquè sempre estava pendent del crit de l'amo, de la seva presència.