Cada vegada que respires

Capítol 17, 10a part: Pi. A l'altra banda del mirall.

15 d'agost de 2010

Van esmorzar, van endreçar la tenda, per tot seguit agafar la ruta de sempre, la de cada dia. Van sortir del càmping pel camí ple de pedres i sots que els deixava tots empolsegats quan hi entrava o hi sortia un cotxe en direcció a la cala, situació espinosa que posava dels nervis a l'Enric i li obria la vena reivindicativa. Collons amb els cotxes! Si fos per mi prohibiria el trànsit rodat en aquesta zona! N'estic fins els pebrots, de tanta pol·lució! És que ni aquí no podem respirar una mica d'aire pur? Arenga ecologista que sempre aplaudia la seva principal fan, l'Úrsula, que l'idolatrava com un déu mentre que l'Adrià el contradeia com de costum, ja que exasperar el seu germà el divertia i el posava de bon humor no havia sabut mai realment per què. Ja hi tornem, la mateixa cantarella de cada matí! Descansa, tio, que fas venir mal de cap! Després venia l'actitud conciliadora de l'Albert, el qual d'entrada volia guanyar punts amb el cunyat. Vinga Adri ! que no deixa de tenir part de raó l'Enric... per finalitzar amb els comentaris d'en Pau de tipus molt diferent als anteriors, ja que es concentraven en la seva única raó de ser a la vida: la seva parella. Estàs molt callada, menuda. Que et passa alguna cosa? Tot tan previsible com la rutina d'un dia d'institut. Dues setmanes i encara els en faltaven dues més per tornar a casa! La Míriam no sabia si ho resistiria. La monotonia la matava! Mateixos diàlegs, bromes similars, les manies dels companys que de tan conegudes ja les havies absorbides gairebé com a pròpies, les discussions entre germans amb les posteriors abraçades de reconciliació, les oracions de l'Úrsula per protegir-los de les enveges de l'univers ... Tedi apart, no deixava de preguntar-se com li aniria, al seu pare. No havia tornat a parlar-hi, i de manera inexplicable no se'l treia del cap. Amb qui parlava sovint era amb la mare, però. Hola filla com us ho esteu passant?... a quina platja aneu? ... sempre al mateix lloc? ... sí, jo m'ho estic passant molt bé amb els avis. Sortim a passejar cada tarda i també anem amb bicicleta... La mare era l'única que es preocupava per ella.

- Tios, no sé vosaltres però jo n'estic fins els nassos d'anar sempre en aquesta cala! Podríem variar de platja, no? _ va parlar la Míriam enduta per un rampell.

- Home, aquí sempre estem a primera línia de mar i l'aigua és transparent. _ va objectar l'Enric, poc amic de fer trajectes amunt i avall.

- Nano, normal no? Si ens llevem a les vuit del matí per poder escollir a gust la zona que més ens agrada! _ va increpar-lo l'Albert que com que ja li havia fet la pilota una estona abans , ara es permetia la llicència de dir el que de veritat pensava.

- El que vol dir l'Enric és que aquesta cala és un lloc privilegiat, amb un turisme familiar i de qualitat. _ va parlar l'Úrsula, que va rebre un entusiasta petó als llavis de la seva parella.

- A veure que us sembla la meva proposta._ va insistir la Míriam que no es donava per vençuda fàcilment quan creia que tenia la raó. _ Podríem anar en tren o en bus, una mica a l'aventura. Qualsevol poble coster, a l'atzar , per passar-hi tot el dia. Seria diferent del de sempre. Més emocionant.

- No és mala idea. Per què no? _ va recolzar-la en Pau.

- Sí, per què no? Noves cares, nous territoris on indagar , un nou local per dinar, un menú desconegut... _ va apuntar l'Albert sobreactuant com un actor còmic. Era el punt de sal que hi faltava per fer feliç un bon gourmet. Va intercanviar una mirada de complicitat amb la Míriam abans de buscar el beneplàcit de la parella. _ Ens hi apuntem Adri?

- Si ens ho veneu així... crec que convida a fer un canvi, no?

- Vinga Enric que ens ho passarem bé!