Cada vegada que respires

Capítol 20, 9a part: Tau. Si no eres amb mi, on eres?

Continuació nit de Cap d'Any ( 1 de gener de 2011 )

Va marxar de la festa amb les imatges i amb les diferents reaccions dels seus amics clavades al cervell. Va sortir de l'habitació perseguida per un Pau mig descamisat quan va topar de front amb l'Adri que aguantava les rialles absurdes i els moviments poc coordinats de l'Albert que s'havia excedit amb el cava. Els va vorejar tots dos per agafar la jaqueta i la bossa que havia deixat al sofà on l'Úrsula i l'Enric oscil·laven en una altra dimensió, petonejant-se aliens encara durant uns segons més a l'escena de melodrama que anava a trencar-los la nit .

- On cony vas Míriam? Respon-me d'una puta vegada! Has quedat amb aquell altre tio? Ja t'ha anat bé la discussió, oi? Ara ja tens l'excusa per anar-te'n! Que et penses que m'enredes?

- No et vull sentir més, deixa'm! _ ella el va empentar per poder passar cap a la porta.

- Si te'n vas, no tornis! _ va cridar en Pau fora de si. A continuació va endrapar una ampolla de cava i s'hi va amorrar per beure'n a raig.

- Per Déu, què has perdut l'enteniment? Emborratxant-te no resoldràs el problema! Vés darrere d'ella! Què collons us ha passat ara? Que no estàveu bé?_ va increpar-lo l'Adrià.

L'Albert continuava marejat explicant anècdotes ensucrades de la facultat que ningú escoltava, en tant que l'Enric amb el seu posat d'home pacifista capaç de resoldre qualsevol crisi social amb els seus apassionats discursos sobre els drets humans i /o animals, va voler interferir.

- Pau, crec que no t'has de posar nerviós. Amb els nervis no arreglaràs res. Parla amb ella i aclareix els malentesos que interfereixin en la vostra relació. És normal, inclús m'atreviria a dir que necessari, que una parella discuteixi i expressi amb total llibertat les divergències que puguin haver-hi entre els dos...

L'Úrsula que no havia previst un final de revetlla tan letal com aquell no va intuir, fins una mil·lèsima de segons abans que passés, que un cop de puny enèrgic tombaria l'Enric pel terra per posar-se on no se'l demanava.

- Malparit, per què em pegues? Jo només volia ajudar-te! Què t'has cregut?

- Para tio, no em ratllis! Passo dels teus consells de merda, em sents?

L'Adrià que s'havia mantingut a distància en un segon plànol ( no intervenir en una baralla entre una parella, era una màxima que tenia gravada a foc, després de sortir-ne escaldat en més d'una ocasió) va ser qui va córrer a separar uns contrincants que eren a punt d'una baralla.

- Que hi hagi calma, d'acord? Prou d'una vegada, entesos? Ei, que qui us repartirà un jec d'hòsties seré jo al final!

La Míriam va donar un cop de porta i va marxar a la francesa. Sense ni un adéu. Per sort havia avisat el pare perquè la vingués a recollir en un moment de pausa entre les moltes recriminacions d'en Pau quan encara eren al dormitori. Necessito anar al lavabo, si no et sap greu. Quan surti ens continuem discutint, no pateixis! Es va mirar al mirall. Feia mala cara. Es va remullar i es va asseure damunt la tapa del wàter mentre encenia el mòbil per trucar al seu salvador. Papa, pots venir a buscar-me al pis dels avis d'en Pau? La seva veu a l'altra banda de l'aparell era càlida , greu, clarament reconfortant. Ara surto, no trigaré... estàs bé...?...de veritat que sí?... Quan va sortir al carrer, el cotxe ja l'esperava. Va entrar-hi decidida i es va deixar caure sobre el seient del copilot abatuda.

- Bon any, reina! Tot bé?_ la va contemplar amb deteniment, a la recerca d'algun indicador que li permetés detectar on era el problema, l'error de càlcul que podia fer esfondrar un edifici sencer. El responsable era en Pau, del cert. Com podia merèixer-la si la feia patir constantment?

- Bon any, papa! _ la noia va evitar una resposta. Li va fer un petó a la galta, que quasi li va fregar els llavis, i li va demanar per tornar a casa. Era l'únic que volia.

En Jordi va engegar el motor i va arrancar el cotxe. Estava preocupat, però no va voler insistir. Fos el que fos el que li passava, era ella qui havia de decidir si li ho explicava o no. Va encendre la ràdio , va buscar l'emissora que sabia que a ella li agradava, en va mesurar el volum; la música només era una excusa per acompanyar o suplir els silencis. Hi havia molt de trànsit. Conduïa sense presses, atenent totes les indicacions ( stop, semàfor en taronja, en vermell ) sobretot controlant la conducció dels altres; en una nit com aquella era probable topar amb algú que hagués begut més del compte i no volia patir cap ensurt. Va sonar una cançó suau, amb una lletra simple, carregada dels tòpics del romanticisme tronat, però amb una melodia efectiva i agradable que era cantada per una veu femenina amb una extrema delicadesa. Havia escoltat aquella cançó moltes vegades; a un volum alt o moderat a l'habitació de la nena. Li servia d'acompanyament mentre feia deures o estudiava, fins i tot li havia escoltat cantussejar-la per si mateixa But it won't change my mind, I'll feel the same about you, And you can tell me you're reasons, But it won't change my feelings... Era un tema antic que semblava parlar sobre ell. Perquè sí, perquè tal com deia la cantant mai canviaria els seus sentiments per moltes raons que se li donessin.

Hi havia molta gent pel carrer, fent cridòria, molts d'ells sota els efectes de l'alcohol, rient o fent les bestieses més absolutes com cantar, ballar enmig del carrer, córrer, saltar, empentar-se els uns als altres com una broma, o fins creuar una via en vermell. Va haver de frenar en sec per no atropellar un grup de giris vestits de manera estrafolària. Quan els va cridar l'atenció en anglès, li van recitar tots els insults haguts i per haver, alguns dels quals ni tan sols va entendre. Malparits, va remugar entre dents. Per sort, faltava poc per arribar a casa. En Baloo va badallar i es va estirar amb comoditat al seient del darrere. Va observar la nena de reüll, intranquil, que semblava plorar. En Jordi va acariciar la seva filla amb la mà lliure, per confortar-la, i va notar que tenia la galta humida.

- De veritat estàs bé?

- Sí, ja se'm passarà._ ella va respondre defugint una altra volta una contesta directa.

Van arribar al pis.

- Vaig a canviar-me, ara baixo_ li va dir la Míriam. De seguida va afegir_ Podríem parlar una estona i brindar pel nou any?

Continuarà...

La de la foto és la Míriam.

Aquesta és la cançó que escolten per la ràdio i que omple de pensaments a en jordi.