Cada vegada que respires

Capítol 16, 3a part: Òmicrom. Amb la realitat de cara.

dissabte, maig de 2010

- Aquest és l'Adrià.

L'Albert va arribar acompanyat d'ell. Estava eufòric. Va fer les presentacions oportunes i es va fer a un racó perquè poguessin admirar-lo a plaer. Era un noi alt, de trenta anys, de cabell negre, faccions regulars, a qui es notava que agradava anar a la moda. Vestia amb una elegància informal i cuidada en tot detall. Portava un jersei d'estil mariner, de ratlles blaves i blanques, arromangat al punt precís de l'avantbraç per donar-hi aquell aire modern que combinaven amb uns texans desgastats amb un efecte envellit, d'un blau pàl·lid, i unes sandàlies a joc. Per acabar, un rellotge de marcat estil antic i un collaret de cuir negre amb bijuteria turquesa accentuaven aquell estil cosmopolita, de noi d'avantguarda.

- Sembles un model. _ va puntualitzar la Míriam.

- Sóc traductor. Treballo per una editorial fent traduccions de l'anglès i del francès al català i castellà._ va precisar l'Adrià, somrient.

- També és poeta. _ va intervenir l'Albert amb un punt d'orgull.

- Bé, és a nivell amateur. Només escric a les estones lliures. _ va comentar amb modèstia l'Adrià, que no es va poder estar d'intercanviar una mirada de complicitat amb l'Albert.

- I on us heu conegut exactament? _ en Pau no deixava d'estar una mica mosca. Aquell desconegut, què hi feia dins del grup? No acabava d'entendre per quin motiu el seu germà els l'havia presentat ni quina relació podia existir entre ells dos, ja que a sobre es treien un grapat d'anys.

- Per internet._ van respondre els dos alhora i això els va fer riure.

- En quina mena de pàgina? No seria en una de contactes!_ va observar en Pau a qui tot allò no només desconcertava, sinó que començava a posar-se nerviós en un grau elevat al quadrat i multiplicat per infinit.

- No li feu cas, que és un pesat! No us molesteu ni a respondre-li. Que us sembla si anem a fer un cafè? _ va tallar-lo la Míriam.

- Fantàstic!

- Genial!

- Guai!

- Per cert, Adrià, que ens podries recitar algun dels teus poemes? _ va preguntar-li l'Úrsula fascinada per la força interior que desprenia aquell noi.

- Bé... així de cop... espera... deixa que... podria? Et sembla Albert que els el reciti?...Sí? D'acord... com era? _ es va aturar de cop, va agafar aire, i amb una veu plena de dramatisme i sentiment, va començar._

Somriure de nen,

Pors adolescents,

No em temis,

Sóc aquí,

Endut pels vents del destí,

Per estimar-te.

Va afegir. _ És de rima i mètrica lliure. Quan m'inspiro em deixo emportar per les emocions.

- Fascinant!, ets un geni poètic._ va confirmar l'Úrsula.

- Estava súper, veritat Pau? _ va opinar la Míriam, fent pressió a la mà de la seva parella , que no semblava reaccionar a cap estímul.

- I aquests versos qui te'ls ha inspirat? _Va interrogar en Pau, recelós.

- Germanet, relaxa't, que et veig una mica emprenyat.

- Ei, per què no entrem en aquest local? Dins hi ha una terrassa privada que està molt bé. Per cert, Adrià, t'he de dir que com a vident que sóc, puc assegurar amb total precisió, que l'energia que desprens és perfecta. Hi veig un bon futur en tu...

- Una mèdium? No n'he coneguda mai cap.

- Sí, bé, una mica de tot; mèdium, astròloga, vident...

- Sí, l'Úrsula contacta sovint amb els seus avantpassats._ va intervenir la Míriam. _ I ho encerta tot! És una passada!

- Interessant...

- A veure, hòstia, prou rotllo, no? Entrem o no entrem al local?_ va cridar un Pau, força alterat.

- Està bé, però calma't. Estàs fatal tio! Pren-te una til·la, vols?_ va parlar l'Adrià.

- Entrem??

- D'acord, quina mala llet, germanet! Potser que t'ho facis mirar, no?

- Hi percebo energies negatives?

- Úrsula no hi fotis més merder ara tu! _ va remarcar la Míriam.

- Adri, ni puto cas del meu germà. En el fons és molt enrotllat, no et pensis!

Finalment van anar entrant al local. Primer, l'Úrsula, com amfitriona d'honor, seguida de molt a prop de l'Albert, que va ser suaument empentat per la carícia de l'Adrià i, finalment, la Míriam amb en Pau.

- Míriam, _li va xiuxiuejar en Pau a cau d'orella. _ Veig visions o és que aquest tio ha fotut la mà al cul al meu germà en el moment d'entrar al local?

- Xssst. Calla, que et sentiran. Fes el favor de fer bona cara. Mira que ets antiquat!

Continuarà...

El de la foto és l'Adrià.