Cada vegada que respires

Capítol 10 tercera part: Iota. La teoria de l'acció i de la reacció.

  juny de 2009

La Isabel estava d'allò més engrescada amb la idea: celebrar la revetlla amb la família i els amics a casa seva. Seria una nit diferent, amb un toc festiu més pronunciat si el comparàvem amb els anys anteriors en què es limitaven a fer un sopar íntim tots tres i fer unes postres a base de coca i cava. Se sentia animada amb els preparatius com feia temps que no li passava, possiblement tot es devia al fet que la seva vida tenia un sentit i havia deixat de ser monòtona i buida com una capsa de sabates velles per esdevenir tan suggestiva com una botiga plena a vessar de calçat, complements, i roba meravellosa. Vestir-se, arreglar-se, ocupar-se de la casa havia adquirit un valor ara que era una dona valorada i estimada. En Jordi estava enamorat d'ella com una criatura; la manera de parlar-li, les mirades que li adreçava, les nits apassionades entre els llençols... Estava rejovenida i s'havia aprimat tant que havia aconseguit encabir-se en un talla 44, encara que va haver de fer ús d'una faixa perquè li comprimís l'estómac i es pogués tancar amb facilitat la cremallera del vestit color xampany brillant que s'havia comprat expressament per aquella nit. Era un vestit exquisit amb brodats fets a mà i pedreria, que la feia molt elegant. Es va maquillar , es va posar les sabates de taló alt, molt necessàries quan el teu marit fregava el 1,86 d'alçada, i es va ruixar amb un perfum francès tan intens com pertorbador darrere les orelles, al coll i als polsos. Estava divina! Es va asseure en una punta del llit. Necessitava descansar, aquell dia no havia parat quieta ni un segon, entre recollir els rams de flors per decorar, passar-se per la botiga de plats preparats per fer una comanda àmplia i variada per a 15 persones, anar a la perruqueria perquè li fessin un recollit alt, que la destaqués com la dona més bonica de la festa, i controlar que el pis estigués tot en ordre. Estava exhausta!

En Jordi sortint de la feina va anar directament al gimnàs. Li encantava nedar, l'aigua el relaxava, l'ajudava a desfer-se de l'estrès de la feina. Es va desvestir de pressa i es va posar el banyador negre estil bòxer que la Isabel li havia comprat feia un parell de dies. No és massa atrevit? Se'm marca tot! havia protestat ell quan el va veure. Ximpleries, és el que es porta ara. A més, no sé per què et preocupes, segur que et queda bé posat. En fi, va pensar, tampoc s'hi fixaria ningú un cop estigués nedant i , si havia de ser franc, ja havia vist algun noi amb un banyador similar. Va embolicar-se amb la tovallola i va dirigir-se cap a la piscina. Només hi havia dos carrils lliures i els hauria de compartir, ja que estaven practicant gimnàstica aquàtica. Sonava una música enganxosa, molt ràpida, molt de l'estil de la seva filla, i això li va recordar que aquella nit hauria de veure l'estúpid del Pau una altra vagada! Odiava aquell noi. Es va dutxar de pressa i es va llançar a l'aigua. Havia de cremar tota l'energia. Va començar amb l'estil papallona, va continuar amb el crol per acabar amb la braça. En sortir es va notar com nou, ja no se sentia la musculatura engarrotada, respirava millor. Quan arribés hauria de vestir-se amb vestit d'home, camisa de seda i corbata, coses de la seva dona que deia que ell havia de lluir tant com ella.

La Míriam va escollir un vestit d'un verd esvaït, de línia molt senzilla. Era curt, per sobre dels genolls, i d'escot quadrat. Se subjectava amb dues tires fines per davant que es creuaven a l'esquena. Als peus va optar per unes sandàlies planes, que feien joc amb el vestit. No s'acostumava a maquillar mai, li agradava la cara neta, natural, si bé aquell dia va fer una petita excepció. Tenia els ulls grossos i per una nit tan especial com aquella es va decidir a accentuar-los amb una ombra d'ulls molt discreta i un pèl de rímel. Es va humitejar els llavis amb la llengua, no se'ls pintaria. Tenia una boca petita, discreta, molt diferent dels llavis que estaven tan de moda, molsuts i provocatius com els de la seva mare. Es va recollir els cabells en dues trenes i es va posar colònia de vainilla. Ja estava a punt.

Continuarà...

La de la foto és la Míriam.