Cada vegada que respires

Capítol 9: Theta. Retalls de felicitat a la carta.

Capítol 9

Theta. Retalls de felicitat a la carta.

gener de 2009

Aquell any la Isabel s'havia proposat diversos objectius: arribar a una talla 42 com a màxim, apuntar-se al gimnàs tal com feien la seva filla i el seu marit i omplir algunes tardes amb alguna activitat creativa, que la motivés a sortir més , que l'ajudés a conèixer gent nova; davant d'aquesta darrera consideració hi havia múltiples opcions: aprendre un idioma , potser l'anglès?, millorar els seus coneixements d'informàtica, una mica pobres tot s'havia de dir, anar a classes de dansa del ventre que asseguraven que ajudava a pujar encara més la libido dels homes o... Per què no s'apunta al taller que fa la germana de la meva tia segona per part de mare sobre" Retalls de felicitat a la carta: una forma de viure, que li aconsellaria l'amiga de la seva filla, en una de les moltes visites en què corria per casa. Tot el que provenia de l'Úrsula tenia aires de ser tan estrambòtic com original, de forma que enduta per un impuls força inexplicable es va anar a informar sobre el curset en qüestió. Si es vol apuntar encara hi és a temps. Queda justament una plaça i cregui'm quan li dic que és una experiència deliciosa. L'imparteix la senyoreta Candelaria Rusman, tota una especialista en l'art tàntrico-espiritual de la felicitat. No se'n penedirà! El local era ampli i bonic, decorat amb molt de gust i li quedava relativament a prop de casa, a més els horaris eren perfectes: cada dijous, de cinc a set de la tarda. Li donava temps de dinar tranquil·la, de reposar una estona, recollir la cuina i marxar cap al centre on s'impartien les classes. D'altra banda, tampoc interferia en l'hora del sopar. Disposava de temps més que suficient per arribar a casa, canviar-se i preparar el menjar sense presses. Quant val el curs? , va preguntar per pur formulisme. En realitat tant li era, en Jordi mai li havia restringit cap despesa. Bé, tenint present que dura un any i que els resultats són garantits, a part que la Candelaria és una gurú de gran reputació internacional, pensi que va rebre el darrer premi d'honor del certamen que se celebra a Bangladesh cada quatre primaveres, sense tenir en compte que és l'autora de llibres com "La felicitat, l'antítesi de la tristesa" o "Felicitat on ets que no et trobo?" que es consideren uns bets-sellers dins el món del tantrisme i que ja s'han publicat en trenta-tres idiomes, el preu és de dos mil vuit-cents euros amb setanta-nou cèntims. Pot pagar-ho mensualment o de cop, com li vagi més bé. La Isabel va aspirar amb certa tibantor. Se sentia molesta. El fet que s'allarguessin amb tantes explicacions era un indicatiu que s'estaven justificant davant d'ella, com si la Isabel Serra s'hagués de queixar del preu! Hi havia gent esperant al seu darrere i l'avergonyia profundament que aquelles persones es fessin una idea errònia d'ella, que s'imaginessin que no podia assumir aquella quota. Es va remoure inquieta per la incomoditat i amb molta brusquedat, tal vegada excessiva?, es va adreçar a la noia que l'atenia amb un deix d'insolència. Senyoreta, si em conegués ni que fos una miqueta sabria que odio que em facin perdre el temps amb bestieses. Només li he demanat el preu, no que em faci la biografia de la professora ni dels seus mètodes. I ara si li sembla, em fa una factura i li pago tot en un santiamén.

Continuarà...

La de la foto és la Isabel