Cartes a la meva àvia

44 - Carta a Wattpad

No puc creure que ja faci cinc anys d'aquell dia que vaig decidir buscar una aplicació per llegir i baixar-me-la. Cinc anys es diuen molt ràpid, però he viscut moltes coses. Qui m'havia de dir que aquella aplicació taronja m'aportaria tantes coses?

No feia gaire que tenia mòbil. Un any potser? Més de dos segur que no. Sempre m'havia encantat llegir i necessitava fer-ho en moments que no pogués tenir un llibre a les mans. De totes les aplicacions que vaig buscar i instal·lar-me vaig quedar-me amb aquesta.

Wattpad em permetia llegir qualsevol història, de qualsevol gènere i idioma, en el moment que volgués. Allò em va captivar i ràpidament vaig anar omplint la meva biblioteca d'històries que em cridaven l'atenció. Afegia més novel·les de les que realment tenia temps de llegir. He viatjat molt amb Wattpad, m'ha transportat en llocs reals i d'altres de ficticis, he conegut molts personatges amb els quals he viscut milers d'aventures.

Però des d'aquell inici fins ara les coses han canviat molt.

Van canviar el dia que vaig decidir començar a posar estrelletes als capítols de les històries que m'agradaven. Vaig deixar de ser una "lectora fantasma", com diuen per aquí, per reconèixer la feina que hi havia darrere d'aquelles lletres. Encara no sabia tot el treball que comportaven.

Un dia vaig decidir començar a escriure i publicar-ho. Molta gent ho feia, per què no podia expressar-me jo? Així que a poc a poc vaig anar escrivint la meva primera història. "Complicat" va sorgir en els meus anys d'institut, escrivia a totes hores, fins i tot a l'esbarjo. Em vaig basar en el que jo sentia, en el que jo vivia... i amb el temps la meva imaginació va deixar-se anar construint un món paral·lel. Tots i cada un dels personatges que apareixen a "Complicat" existeixen, tenen una cara i un nom dins la meva ment. Però la nostra història és ben diferent del que s'explica allà. Els llocs que apareixen també són reals i els puc visualitzar quan llegeixo. Vaig fer tant natural "Complicat" perquè era el que jo sentia, però també perquè d'aquesta manera, quan qualsevol persona ho llegís, pugues sentir que allò passava al seu voltant. "Complicat" té moments de tot... fins i tot narra un dels moments més difícils de la meva vida... Perquè com he dit, "Complicat" és el que jo tenia dins.

"Complicat" va començar a publicar-se en un altre compte que vaig deixar finalment abandonat, però més tard vaig decidir reprendre aquí, i destinar aquell únicament als meus moments de lectura.

"T'he oblidat (o encara no...)" sorgeix de no voler deixar escapar aquells personatges que em van acompanyar durant uns moments molt durs. Aquí ja vaig deixar volar la meva imaginació molt més que en la primera part de la història. Veig moltíssima diferència dels primers capítols de "Complicat" als que conté "T'he oblidat". Va ser llarg el procés d'escriptura d'aquesta novel·la, ja que em vaig endinsar al mateix temps en un projecte semblant però totalment paral·lel. "T'he oblidat" em va permetre donar una nova visió als meus personatges i donar-los-hi el final que ells mereixien. Em va ajudar a encarar-me al que realment em feia sentir més còmoda i a tancar el cicle de "Complicat". Dos històries que van ser el meu principi i que els hi tinc molt carinyo.

Per mi sembla que fa mil anys des del final de "T'he oblidat" però no és cert... Com he dit abans, l'altre projecte em va ocupar bastant i va fer anar més lent això. Abans d'acabar-lo va arribar el confinament. I amb aquest la meva inspiració va ressorgir amb més força que mai.

"Aire entre tu i jo" va arribar per compartir amb mi, i espero que amb els que l'heu llegida, les setmanes de confinament. Els nostres protagonistes es trobaven en la mateixa situació que nosaltres vivíem. Em va fer sentir molt acompanyada i n'estic molt orgullosa. Era un bri d'aire escriure aquesta història.

D'entremig d'aquestes històries he anat compartint lletres. "30 dies de música" i "De tu, de mi" van néixer de la meva necessitat de compartir la meva altra passió, la música, i de poder conèixer més la gent amb qui comparteixo les meves lletres. Va ser divertit passar 30 dies plens de música i haver pogut conèixer nous artistes i cançons. Amb "De tu, de mi" expresso el que tinc dins i comparteixo petites pinzellades del meu dia a dia.

Una de les coses més especials que hi ha al meu perfil és això. Aquestes cartes. "Cartes a la meva àvia" neix de mi. Va arribar un moment que necessitava expressar tot allò que tenia a dins, treure-ho, deixar-ho anar. I això són les cartes. "Cartes a la meva àvia" és el projecte més personal i especial que he fet i escrit mai. Les escric amb tota la meva sinceritat i amor, sentint cada paraula. Deixant la meva marca en cada escrit, les meves emocions i sentiments. La meva veritat.

I "Mitja volta". Amb mitja volta he intentat lligar les meves dos passions, l'educació i la música. I amb molt d'amor dono vida a uns personatges que amb un sol capítol ja tenien tot el meu carinyo, perquè els he convertit en molt més que un simple personatge. M'acompanyen dia a dia, molt més del que després es pugui veure als capítols. Gaudeixo escrivint i compartint amb vosaltres les seves vides, amors i aventures.

Tinc moltes més idees preparades en llibretes que encara no estan a punt per veure la llum, però que espero poder fer-ho algun dia.

Després d'aquest recorregut, i abans d'acabar del tot aquesta carta, vull donar les gràcies a cada persona que s'ha submergit entre les meves lletres. Als que ho van fer als meus inicis i als que ho feu ara, a cada un que va donar-nos una oportunitat. No sabeu l'important que està sent això per mi. També agraeixo cada estrelleta i cada comentari, que encara que no sigui el primordial per mi també m'ajuda a tirar endavant i millorar cada dia més. Així que gràcies per fer aquest camí més bonic i especial.

Finalment, ara sí, Wattpad m'ha permès conèixer a moltes persones. Persones que són part de la meva vida, del meu dia a dia. Persones que m'ajuden a créixer, a no caure, a somriure. Persones que em donen la mà per aixecar-me però també per desfer-nos a rialles. Persones que m'han emocionat fent-me caure les llàgrimes i que també m'han fet pintar molts somriures sincers a la cara. Persones que m'alegren el dia i que són una part molt important de la meva vida. Persones amb les quals, ara, ja comparteixo molt més que Wattpad. Persones amb les quals comparteixo més que històries. I a cada una d'elles, us agraeixo formar part de la meva vida. Sense vosaltres això no seria el mateix. Tant de bo travessar els quilòmetres que ens separen i poder abraçar-vos. Tant de bo.

Durant aquests cinc anys Wattpad m'ha portat moltes coses i moltes persones a la meva vida. Wattpad m'ha fet viure molt més del que, un dia com avui fa cinc anys, vaig imaginar. I estic contenta d'haver escollit aquesta plataforma de lectura entre totes les que aquell dia vaig trobar. I espero que tot el que m'enduc d'aquí duri molts anys més.

GRÀCIES INFINITES,

Lia.