Cartes a la meva àvia

35 - Carta a la vida

M'agradaria escriure això amb un somriure. M'encantaria poder escriure les coses boniques que passen a la vida.

La majoria de cartes que he escrit i que aquí es troben tenen un rere fons negre, fosc, ple de llàgrimes i tristesa. Tenia ganes d'escriure una carta que mostres tot el contrari, potser si l'hagués escrit ahir, així seria. Però molt em temo que no farà riure ni somiar.

Avui he trobat a faltar cantar, impregnar-me amb les lletres d'aquelles cançons a les quals donava veu i que em donaven ales, enyoro pujar a l'escenari i volar amb la màgia que es viu en aquells instants, ho enyoro molt. A principis d'any va ser l'última vegada que vaig pujar en un i molt em temo que encara falta bastant per a la propera, si n'hi ha. I tinc por, molta por, de no poder fer realitat ni viure la propera vegada. Aquest petit detall és el que m'ha tombat avui i no m'ha fet somriure.

Però per una part estic contenta perquè portava molts dies bé, un bé que per la majoria pot passar desapercebut però per mi significa molt. Feia molt que no estava bé i trobava a faltar riure a ple pulmó. Realment penso això que acabo d'escriure i ho veig fosc, com pots trobar a faltar riure? És ben senzill, feia dies i mesos que no reia de veritat.

Jo mateixa he vist com anava perdent l'alegria que abans mantenia viva dins meu, no he pogut fer res per evitar la seva pèrdua i tampoc per recuperar-la. Tot i així sé que un dia la reviuré.

El meu camí segueix, la música i el cant m'acompanyaran en la resta del viatge, sigui com sigui. Espero de tot cor que pugui seguir gaudint de la música dalt dels escenaris i també a baix, perquè poques coses hi ha que et puguin fer tan feliç. I sobretot desitjo poder tornar a riure per res i per tot, riure i només riure, fins que em faci mal la panxa. I poder tornar a viure allò que el riure em provocava.

Lia.