Cartes a la meva àvia

30 - Carta al Cel

No em puc creure que avui faci tres anys des de que brilles al Cel.

Recordo cada dia d'aquell any. El 2017 va ser un any molt difícil per tots els que t'estimàvem, t'estimem.

Tres anys després puc dir que ja no ploro cada cop que penso amb tu, però també accepto que no sempre somric.

Si fem balanç del 2019 diré que no ha estat un any fàcil, no ha estat el pitjor perquè el 2017 s'ho va emportar tot, inclús a tu. Però l'any que acaba de marxar no ha estat el meu. He plorat més que rigut, he patit més que volat. Però he après, he après molt.

He viscut sense viure i més d'un cop he desitjat deixar-ho tot i marxar, anar-me'n ben lluny. Ha estat un any difícil i amb moltes experiències. I t'he continuat buscant entre les estrelles.

He fet coses que m'han costat molt i d'altres que no he decidit. He tret força per buscar ajuda i per acceptar el que em passa, tot i no entendre-ho encara. Després de dos anys.

I després d'aquests dos anys, després de deixar entre línies tot el que passava al meu cap... ho deixo escrit. Tinc ansietat. Però no d'aquella que ve un dia cada dos mesos, o aquella de la qual et rius. Tinc un trastorn i convisc amb ell dia a dia.

Però avui l'important ets tu, amic. Aquí et seguim recordant cada dia, i seguim parlant de tu.

Portem tres anys sense el teu somriure, tot i tenir-lo gravat en la ment.

Intento cada dia somriure per qui ho necessita, amic. Però ara et trobo a faltar.

Et toca seguir ajudant-nos des d'allà dalt 💫 Feliç any 2020, amic.

T'estimem ❤