Cartes a la meva àvia

42 - Carta només a vosaltres

No et tinc aquí, no us tinc aquí. Mai t'he tingut, mai us he tingut. Però això no m'impedeix estimar-vos amb tot el meu cor.

També us trobo a faltar, és possible això? És possible trobar a faltar a algú amb quin no has compartit ni un sol segon de la teva existència? És possible?

Comparteixo moltes coses amb ells però al mateix temps tan poques... És evident que no estaria aquí si no fos per ells, tampoc seria qui sóc sense ells. Sé del cert que haver compartit algun moment de la meva vida amb ells m'hagués fet diferent.

Ells ho han sigut tot sense ser-hi.

Com pots sentir dol per la mort d'algú a qui no has conegut? Com pots sentir dol per algú que va marxar abans que tu arribessis?

Les estrelles us guarden però els records no em persegueixen perquè no en tinc cap on vosaltres hi sigueu presents.

M'invento records que podríem guardar junts, un matí a la cuina, una tarda al parc o passejant pel camp, un vespre d'històries passades vora la llar de foc i una nit dormint a casa teva després de prendre un got de llet. M'invento records que podríem guardar junts però que mai esdevindran. I fa molt mal pensar en què mai passarà, en què mai podré caminar de la teva mà, de la vostra, mai podré compartir un somriure amb tu. Però sempre, sempre, guardaré els records que els que us estimen m'han transmès.

M'hauria encantat descobrir com éreu de petits, que m'expliquéssiu com vau conèixer a l'àvia i a la padrina, com va ser el dia que van néixer el pare i la mare. M'hauria encantat veure-us fora l'escola esperant-me, compartir la festa major del poble amb vosaltres. Descobrir milers de coses al vostre costat, aprendre i créixer amb vosaltres.

Però m'he de quedar amb les vostres fotografies velles, amb algun vídeo sense so i en blanc i negre, amb els vostres somriures eterns i en els records que els altres guarden de vosaltres. Però també em quedo amb vosaltres, amb qui vau ser, el que vau fer i amb l'amor que us tinc.

Us he tingut molt lluny sempre però alhora molt a prop. Us he tingut sempre molt presents sense tenir mai la vostra presència. Us he estimat tant, i ho continuo fent i sentint, sense poder compartir-ho ni transmetre-us-ho.

Avi, padrí. Us estimo més del que mai pugui arribar a explicar a algú.

Lia