Cartes a la meva àvia

36 - Carta a la Covid-19

Sent com sóc que no hagués escrit sobre això potser ha estat una mica estrany. Però també escric sobre coses que conec bé i experimento... Ben és cert que aquest virus encara no el coneix ningú del tot però crec que avui ha arribat el dia de deixar-lo aquí escrit com a part de la meva vida.

Han estat mesos i dies realment difícils, molt difícils.

I potser la calor de casa nostra durant el confinament ha donat forces perquè la gent surti al carrer i no acabi de respectar aquelles mesures de seguretat que s'imposen.

Per part meva, les he seguit totes i també he pres totes aquelles altres que he vist convenients per protegir la meva salut i la de tots aquells i aquelles a qui estimo. Ha estat per això que no m'he mogut de casa més de lo necessari.

Ara, les coses tornen a complicar-se. Ja fa unes setmanes que els contagiats tornen a repuntar i les restriccions tornen a ser més dures i fortes.

Durant aquestes setmanes he estat treballant, m'ha donat vida però també ha fet que ara la meva salut es vegi en perill.

Tancada a la meva habitació, sense poder-ne sortir i aïllada de tot i tothom escric aquesta carta esperant que en breus pugui saber si sóc positiva o negativa. Tot i que els meus ànims són els més positius del món perquè surti tot negatiu.

Tot i haver seguit les mesures de seguretat i prendre tota la cautela del món, tinc la possibilitat d'estar contagiada.

Tinc por, molta. No sé què passarà ni com acabarà tot això.

Repeteixo, només vull ser positiva perquè el resultat sigui negatiu.

Vull poder passejar pels carrers del meu poble sense témer per la meva seguretat i la de les altres persones.

Però sobretot desitjo tornar a veure els somriures de qui més estimo, sense mascaretes ni pantalles pel mig. I poder-los estrènyer ben fort entre els meus braços.

Per tot això i pels que treballen de valent i per tots aquells i aquelles que ens han deixat durant aquesta pandèmia...

Posa't la mascareta i fes tot el possible perquè el virus desaparegui.

Petons confinats però amb molta esperança. Tot anirà bé!

Lia