Cartes a la meva àvia

15 - Carta a casa

Perquè visc en un lloc on l'hivern és ple de fred, on la boira no et deixa veure el que tens al davant i els núvols cobreixen el cel encara que en cap moment caigui cap gota d'aigua.

Amb unes primaveres molles que deixen veure els prats verds i colorits amb flors que comencen a treure el cap.

Amb estius on l'únic que vols és estar dins la piscina d'aigua gelada una hora rere l'altra, ja que si surt la teva vida perilla sota un sol que cou les pedres. Però que d'un moment a l'altre deixa anar la tempesta del segle, que sense fer marxar la calor omple els carrers de tolls d'aigua.

Les tardors on el fred comença, on els carrers s'omplen de fulles mentre comencem a donar la benvinguda a la boira.

Perquè per molt que em queixi de la xafogor insuportable o del fred que em cala als ossos, no podria viure entorn un altre clima que no fos aquest.

Perquè m'agrada intentar esbrinar que s'amaga darrere la cortina de boira que ens impedeix veure el sol durant massa dies, tot i que trobo a faltar veure les meves estrelles. M'agrada passar hores envoltada d'amics al mig de la plaça o fins i tot, tancats dins de casa i envoltats de mantes.

M'agrada veure els somriures dels infants que gaudeixen del seu gelat preferit que es desfà per culpa dels trenta cinc graus que fa al carrer, o observar les seves caretes gelades veien com arriben els Tres Reis d'Orients envoltats d'una temperatura que en tot el dia no ha superat els zero graus.

Tinc una preferència, evidentment. I tot i que la data del meu naixement indica que sóc Lleó, prefereixo l'hivern. Estar a casa, mirant des de la finestra l'ambient blanc però sense neu. Veure una pel·lícula envoltada de mil mantes i coixins i una tassa de xocolata ben calenta entre les meves mans, i a la pantalla si que neva. I tot i que m'encantaria, aquí com a molt ho fa un sol cop.

Prefereixo haver-me de posar mil i una capes per sortir al carrer que treure-me-les totes i continuar passant calor. Prefereixo dormir ben tapada que no pas dona mil voltes al llit mig despullada mentre sento el soroll de la gent del carrer perquè si tanco la finestra em torro.

Tot i així, tot i preferir l'hivern... no puc treure'm les ganes d'anar poble per poble gaudint de les seves meravelloses festes majors, fins que arriba la meva.

I perquè quan estic fora de casa trobo a faltar el fred, la calor, la pluja i la boira de casa meva, per això tornaria sempre.