La vida també és bonica.
Un dia algú em va dir: "Al final, l'important de la vida és qui te la dona". I això se'm va quedar gravat. La vida també té coses boniques, i coses precioses. Hi ha casualitats que no t'esperaves i que t'alegren el dia, la vida i el cor. Hi ha instants màgics que mai vols tornar a oblidar. Però també hi ha persones màgiques, que són les que et fan aquells instants diferents i inoblidables. Tant de bo pogués abraçar cada una d'aquestes persones que m'han donat la vida, donaria el que fos ara mateix per fer-ho. Malauradament hi ha persones d'aquestes que ja no hi són, d'altres que me'n separa massa quilòmetres i algunes ni tan sols ho sé, tot i que no importa gens. Travessaria els núvols per abraçar aquella gent que em va donar la vida i ho continua fent des d'allà on siguin, travessaria la terra per anar a l'altra punta de món o on fes falta per abraçar als que viuen massa lluny, i travessaria fronteres per veure i conèixer a qui amb paraules m'ho dona tot. Però no és possible, la majoria per culpa de la pandèmia que estem vivint i que ens priva de la medicina que transmeten les abraçades. Així que mentrestant, curem-nos amb paraules, curem-nos amb cançons i melodies, curem-nos amb lletres.
La vida també és bonica.
Encara que a vegades els ulls només mirin a la part negativa de la balança, encara que a vegades aquesta balança estigui més decantada cap al plat on s'amunteguen les coses dolentes. Encara que a vegades només tinguis força per plorar, o ni tan sols per això. Encara que hi hagi dies que vulguis passar dins del teu llit amb les persianes abaixades i sense ningú al teu costat agafant-te fort la mà. Encara que et sentis sola tot i saber que tens a molta gent amb qui comptar.
La vida també és bonica.
Els petits detalls la fan preciosa, els grans detalls la fan bonica i tu la fas meravellosa.
Agafa força d'on sigui, encara que necessitis la mà d'algú altre per fer-ho, i somriu. Somriu pel simple fet de fer-ho, sense cap motiu. Pel simple fet de tornar a somriure després de tant temps. Atura't i fes-ho. Ara. Ho necessito.
I estima't, i sigues dins de les teves prioritats. Si, tu mateixa. Ets important, una de les coses més importants de la teva vida ara mateix. Així que estima't i repeteix-te que ets genial cada dia de la teva vida, i creu-t'ho quan t'ho diguin les persones que t'estimen, perquè serà veritat.
La vida també és bonica.
És bonica, faci sol, pluja o núvols. És bonica els dies de tempesta i els que fa massa calor. És bonica encara que avui no ho sembli. La vida té coses meravelloses que massa vegades passen desapercebudes. Gaudeix-les.
La vida també és bonica.
Lia
YOU ARE READING
Cartes a la meva àvia
Short StoryCartes a persones importants que van marxar massa ràpid
