Cartes a la meva àvia

26 - Carta al tiet

Tiet, ara tu.

Tu, que vas aparèixer quan jo no alçava ni un pam de terra. Que vas pintar-me una rialla a la cara cada vegada que em balancejaves sobre les teves cames o em pintaves el nas amb la teva nata.

Tu, que vas emportar-te a la meva tieta a una hora d'aquí, però que també et vas emportar les mossegades de la nostra gosseta, o les seves migdiades eternes a les teves cames.

Tu, que et vas unir a ella a la nostra església, a la meva. En el meu primer casament.

Tu, que em vas descobrir de més a prop la muntanya, la neu i l'esquí. Que vas veure la meva primera caiguda amb trineu i les mil més, ja damunt d'uns esquis. Que vas estar al meu costat quan ja no podia més, traient-me un somriure rere altre.

Tu, que sent el foraster de la meva família em vas donar el millor dels regals aquell dia que vaig entrar en una habitació de parets blanques i m'esperava ella, la meva referent des de sempre, amb dos angelets als braços. Aquells a qui els he ensenyat tot el que sé, fins i tot a llegir.

Tu, que uns anys després m'anunciaves d'amagades a la cuina que la felicitat no s'acabava i que mesos més tard tindria una nina a qui cuidar. Ella, que va portar la il·lusió a casa altre cop, després d'aquella patacada era qui ens feia riure. A qui aquest cop, vaig ensenyar-li els números.

Tu, que m'has donat el més important que tinc ara, i que són ells.

Tu, que m'has demostrat que en aquesta vida, per molt important que sigui la feina, la família sempre va per davant.

Tu, que sempre m'has demostrat que la tieta és el més important de tot, i les vostres filles i fill, i que no podries viure sense ella, sense ells. I nosaltres tampoc, tiet.

Tu, que m'has ensenyat a riure-li a la vida. Que em fas un àpat impossible només per posar-ho en pràctica. Que estem en lluita constant però d'això només en surten rialles.

Tu, que també m'has fet viure la música des de primera fila.

Tu, que saps que sempre has sigut de la família tot i haver arribat més tard que jo.

Tu, que tens en mans al que més estimo de tot.

Tu, tiet, que ara lluites. I lluita, si us plau. Lluita tant o més com ho has fet durant tota la teva vida, que encara no és tanta com per acabar-se.

Tu, que encara et necessito. Més que mai. Que necessito tornar-te a veure a casa i que em facis mil bromes més, encara que de vegades m'enfadi una mica. Necessito veure el teu somriure sincer quan jo li explico un conte a ella perquè dormi, o estic al seu costat ajudant-los en el que faci falta, o simplement en veure com dels seus llavis apareix un somriure.

Perquè a ells els hi queda tota una vida per endavant. I elles i ell et necessiten de veritat. Més que ningú, tiet.

T'estimo.