Cartes a la meva àvia

14 - Carta a la música

La música és un art efímer, sona i desapareix.

Tota la vida t'he tingut present però realment vas prendre sentit fa uns anys. Sempre m'havia agradat sentir-te, cantar-te, tocar-te, però he aprés que sense tu no puc viure, bé poder si però no vull.

La música et fa sentir content, trist, relaxat, et fa sentir diferent. Et causa emoció. És el que busca, per això és art, l'art busca causar alguna cosa a les persones, no deixar-te indiferent.

La música m'ha fet veure la vida d'una altra manera, intento cada dia submergir-me en ella encara que tant sols sigui per uns instants. Vaig proposar-me el repte d'aprendre a tocar un instrument i damunt del meu llit descansa una preciosa guitarra que estic desitjant aprendre-la a tocar amb els ulls tancats.

Sense la música la vida seria un error.

Hi ha algú que en els últims mesos s'ha encarregat de fer-me enamorar de la música, i li estaré eternament agraïda. M'ha fet afegir-hi més valors, més sentiments, més importància. Ha fet que és converteixi en una cosa imprescindible en el meu dia a dia.

La música també em fa lluitar. Em fa relaxar, cosa essencial en mi per poder guanyar una batalla. Et dono les gràcies per tot el que aconsegueixes, puc superar a poc a poc un atac i un altre. Em fas plorar i treure'm l'angoixa de sobre, una cosa que ara viu permanentment en mi.

M'alegres els pitjors dies, em dones la mà en aquells més dolents. M'ajudes a superar cada obstacle que se'm posa al davant, em dones força. Acompanyes la meva tristesa, la meva felicitat, la meva por.

Dono les gràcies a totes aquelles persones màgiques que introdueixen d'una manera o altra la música en mi, les que em transmeten el seu amor per ella.

La música està sent un motor per superar-te, està sent la meva medicina. I es que encara que hi hagi dies que no pugui superar-te, un dia et guanyaré. I la música serà la meva gran aliada.