El multiverso de FNAF

Cambio de idioma

Todo comenzó como un día normal en el multiverso, era lo de siempre, universos distorsionados por las piezas de Flumpty, universos convencionales teniendo historias convencionales, y en general, todo estaba demasiado tranquilo... Muy... Tranquilo... Y claramente, algo iba a acabar pasando

"Oh... Por fin, un día normal en el multiverso, hacía tiempo que no pasaba algo así"

Dije yo en voz alta con un más que notable tono de voz aliviado y tranquilo. Sin embargo, la tranquilidad no duraría mucho... Y mi sonrisa de alivio se desvaneció cuando vi en uno de los universos a una versión de Evan acercándose a un misterioso interruptor...

"¡No! ¡Evan, no toques eso! ¡Ah! ¡Debo de hacer algo! ¡Pero no puedo! ¡No puedo interferir en nada! ¡Aaaaaaah!"

Y seguramente algunos ustedes preguntarán: "¿Por qué estás tan nervioso, Old Man Consequences?" Y la respuesta es bastante simple...

"Uuuuuh, ¿Qué es esto?"

Preguntó el infante acercándose al interruptor con curiosidad, queriendo tocarlo para ver qué ocurría al final. A pesar de que aquel interruptor tenía toda su atención, el chico no se dio cuenta de que en este mismo se podía leer mediante un texto corto y con letra pequeña lo qué pasaba al darle

"Interruptor de cambio de idioma, no pulsar"

Era lo qué ponía ahí, pero el niño no le prestó atención y simplemente lo pulsó sin pensar en las consecuencias... Grave error...

"Hm... No ha passat res..."

Va dir el xicot sense donar-se compte de que havia canviat l'idioma d'aquesta història, ara estava tot en català

"Aaaaaaaaaah! Xicot del dimoni! No s'ha donat compte de lo què ha fet! Ha distorsionat todo l'espai-temps i ara tots parlem català! He de canviar això lo abans possible, però no puc! Què faig? Hm... Oh, ja ho tinc! Aniré a contactar a Scott!"

Vaig cridar jo completament desesperat per el què estava passant a tot el multivers. I abans de que pogués fer alguna cosa, aquella deïtat és va fer present en el lloc, amb el mateix problema que jo

"Vell Home de les Conseqüències! L'Evan la ha cagat però molt! He de solucionar el problema! I ràpid!"

Va dir ell preparant-se per arreglar aquell gran problema que aquell nen havia causat sense saber-ho. I en un tres i no res, la presència de aquella deïtat en el lloc va desaparéixer al davant dels meus propis ulls. I com jo no podia fer molt, em vaig limitar a simplement veure com es què arreglaba tot el problema amb la seva intervenció

"A veure... On està aquest interruptor màgic?"

Va dir Scott una vegada va arribar a l'univers on es va pulsar aquell interruptor, buscan aquest mateix amb la seva mirada d'un lloc a l'altre, fins que, després d'una petita estona, ho va encontrar en una paret

"Uff... Per fí! Em pensava que no ho trobaria mai!"

La alegría i la tranquil·litat en la deïtat no es van fer esperar al veure aquell interruptor en la paret. Ràpidament, Scott es va dirigir amb aquest aparell per així apagar-lo i posar tot com era abans, no obstant això, la seva alegria va desaparéixer al moment en què va intentar tocar l'interruptor, i a aquest mateix li van salut braços com si fos alguna classe de personatge de dibuixos animats

"Què vols fer-me, yayo? Et penses que em deixaré apagar així com així? Jaja, doncs t'equivoques! No deixaré que em toquis!"

Va dir l'interruptor revelant que tenía consciència pròpia i podía parlar com un ésser viu normal

"Agh... Això ha de ser una brometa de mal gust... Estás viu? ¿De debò? Bah, és igual, de totes maneres aniré a apagar-te, no tinc la paciència suficient com per lidiar amb gent com tu, així doncs, preparat, perquè aniré amb tot des de el principi"

Va avisar ell havent-se cansat d'aquell subjecte ràpidament. I amb una velocitat imperceptible para l'ull humà, Scott ja és trobava lluitant contra aquella criatura estranya

"Jajajajajaja... De debò estàs lluitant seriosament? Jajajaja, però si ets més lent que una tortuga! No ets més que un yayo desgastat per el temps!"

Va dir l'interruptor amb vida pròpia burlant-se de Scott per la seva 'velocitat lenta'

"Yayo? Perdoni, però jo solament tinc un (redactat) de eons en la meva edat, segueixo sent una deïtat jove"

Va respondre Scott ofès per el comentari que va deixar anar el seu contrincant, ja que, segons el propi Scott, ell encara era jove

"Jajajaja! Patètic!"

Va dir l'interruptor amb braços y cames com las d'en Mickey Mouse mentre li donava un bon cop de puny en la cara a la deïtat, ocasionant que aquest últim es posés encara més cabrejat

"Això que has fet sí que m'ha cabrejat, fins ara, l'únic que feia era jugar amb tu, perquè després de tot, segueixes sent un jove inexpert, quasi un nen, i no volia fer-te mal fins ara... Et recordo, xicot, que jo sóc una deïtat, tu no ets més que una simple peça de Flumpty que va arribar a aquest univers per casualitat, etc el fragment d'un déu mentre jo sóc enterrament un déu i ara... Sucumbeix davant el meu poder... O millor dit... Davant el poder del teu creador..."

Va ser l'últim que va dir Scott abans de, inesperadament, revelar que en les seves butxaques de déu portava els ous de l'infinit, preparats per poder absorbir el poder d'aquella peça de Flumpty i fer-la desaparéixer

"No! No! Què és això! M'està absorvint!"

Ma cridar la peça de Flumpty mentre tractava inútilment de sortir de allí, però no va poder, i després d'uns curts segons, Scott amb els ous de l'infinit va poder absorbir d'una vegada aquella peça

"Podía simplement derrotar-la amb els meus poders propis, però si ho hagués fet d'aquella manera, haguessi tardat més i hauria d'haver-me esforçat una miqueta més. Però bé, ja tinc a aquest malparit absorbit, ara ja puc canviar l'idioma a l'original"

I llavors, Scott amb els ous i el guant va canviar l'idioma d'aquesta història a l'original...

"Bene, quaestio solvitur et... Oh no, ego eam nimis originalem feci! Hoc Latine est!"

Scott dixit, animadvertens errorem sibi factum esse, linguam suam ad minus pristinam cito mutans

"Ah... Ya... De vuelta al idioma normal... Uf... Esto sí que ha estado confuso"

Dijo finalmente habiendo resuelto el problema y devolviéndole su idioma original a esta historia, y espero que esto sea para siempre y no sea temporal...

Perquè sinó m'emprenyaria molt i... Oh, Déu meu...