™

49.-

49.-

Narra Brooke

Em vaig despertar per la tarda. M'havien tret el tub per fi i ara només tenia un cable amb oxigen però el dolor al pit seguia i bastant fort. Al meu costat estaven en Matt i en Dy. Com ahir.

--Hola Bro. Com estàs?--va xiuxiuejar en Matt.

--Millor.--vaig dir amb veu ronca. El coll em rascava per culpa del tub que m'havien posat.

--Segur?--va dir en Dy i vaig somriure.

--Sí. Aneu a descansar. Jo no em mouré.

--D'acord. La Jess, l'Aiden i la mare estan a fora. Però primer vols parlar amb l'Ashton? Ens va demanar que el truquéssim quan et despertessis.--va dir en Matt i els hi vaig prémer la mà una vegada. En Dylan va treure el mòbil i va marcar un número, va esperar i va posar l'altaveu.--Ashton, la Brooke t'escolta però recorda que estàs en altaveu.

A: Bonica com estàs?

--Millor que ahir.

A: Ja t'han tret el tub?--va preguntar i vaig assentir.

--Diu que sí.--va dir en Dylan.

A: D'acord. Et vindré a veure quan torni. T'ho prometo.

--No et preocupis.

A: Et fa mal el coll?

--Sí.

A: Veu aigua i et sentiràs millor.--va dir, ho vaig fer i al empassar em va molestar però va millorar una mica la molèstia.--Et trobo a faltar petita. Em sap greu que t'hagi passat això i no poder estar amb tu.

--Et trobo a faltar.--vaig xiuxiuejar i li vaig prémer molta estona la mà a en Matt.

--Diu que t'estima.

A: Jo també t'estimo. Estàs cansada?

--Una mica--vaig xiuxiuejar.

A: Ja et deixo en pau. En res em tindràs al teu costat, t'ho prometo. Vés amb compte, et trobo a faltar i t'estimo molt.

--Jo també.--vaig xiuxiuejar i en Matt va penjar.

--Et deixem amb la mama, la Jess i l'Aiden. Descansa.--va dir en Matt fent-me un petó al front i en Dy va fer el mateix.

--Us estimo.--vaig xiuxiuejar i van somriure. Van sortir i va entrar la Jess corrents i se'm va tirar assobre, fent-me tossir i fent que el dolor al pit fos major.

--Jess li faràs mal.--va dir l'Aiden. Ella em va fer un petó al front i es va arraulir sobre meu, sense fer-me mal.

--T'estimo.--va xiuxiuejar la Jess abraçant-me.

--Què passa?

--Que t'estimo.--va xiuxiuejar començant a sanglotar i ma mare i l'Aiden van sospirar.

--Jess, vine aquí que li faràs mal.--va dir l'Aiden.

--És igual. Què li passa?--vaig preguntar, ma mare es va asseure a la butaca i em va agafar la mà.

--No ha pogut dormir en tota la nit. Somiava que et mories. I ella es pensava que et mories. Suposo que et troba a faltar.--va dir l'Aiden.

--Jess?--vaig xiuxiuejar.--Estàs bé?--vaig xiuxiuejar i va assentir sense deixar-me anar. La vaig rodejar amb el braç lliure i vaig besar el seu front.

--Com estàs?

--Millor que ahir.

--Normal, ahir estaves amb el tub. Hauràs d'estar dues setmanes aquí. Et pot tornar a agafar un atac d'aquell tipus en qualsevol moment i et volen controlar una mica.--va explicar l'Aiden i vaig assentir encara que sabia que era mentida.

--I en David i en Jake?--vaig preguntar mirant a ma mare.

--Estan bé, i el pare també. Tot està bé petita, no et preocupis.--va dir ma mare.

--Jess?--vaig xiuxiuejar.

--T'estimo.--va repetir abraçant-me.--Em puc quedar a dormir amb tu?

--Clar.--vaig xiuxiuejar acaronant-li l'esquena. --Jo també t'estimo.--vaig xiuxiuejar. Van estar la resta de la tarda amb mi i els quatre dies següents també. Cada vegada em trobava millor però no em treien el cable del nas que m'ajudava a respirar, i sincerament, ho agraïa. Moltes vegades, sobretot a les tardes, amb la calor, m'atabalava i m'havien de posar calmants perquè em calmés i respirés bé. Era insuportable, volia tornar a casa i estar amb els meus germans petits i amb l'Ashton i amb la gent que estimo. A part, que el dolor al pit seguia cada vegada més intens i el meu metge encara no m'havia vingut a veure i m'estava preocupant. En Dy estava al meu costat. Feia uns dies que parlava amb una noia i el veia més content.

--Dy.

--Hm?

--Tinc set.--vaig xiuxiuejar, em va passar l'aigua i em va ajudar a beure.

--Descansa una estona.

--I l'Ashton? Hauria d'haver vingut ahir.

--No ho sé. Però ja vindrà.--va dir somrient i em va besar el front.--Descansa.--va xiuxiuejar, vaig tancar els ulls i em vaig adormir.

--Bonica. Bonica que sóc jo.--va xiuxiuejar algú fent-me petons a la mà i vaig grunyir.--Amor. Em sap greu despertar-te però et necessito veure amb els ulls oberts.

--Ashton.--vaig dir somrient i obrint els ulls, el cor em va començar a bategar ràpid, la màquina va començar a piular i el dolor al pit va augmentar però m'era igual, ell estava aquí.

--Eh, tranquil·la. Primer respira bé.--va xiuxiuejar.

--No... Estàs aquí.

--Sí però respira bé bonica. No vull que et posis pitjor.

--Abraça'm.--vaig xiuxiuejar. Es va asseure a la punta i em va rodejar amb els seus braços.

--Tranquil·la bonica. Si us plau. Tranquil·la.

--T'he trobat a faltar... I em faltava l'aire i... No podia.

--Brooke tranquil·la. Ho sé. Ho sé tot. Però estic aquí i t'has de calmar, si us plau t'ho demano.--va xiuxiuejar però no podia parar de plorar.--Tranquil·la. T'acabaràs ofegant bonica. Fes-me cas.--va dir agafant-me la mà i separant-se de mi.--Respira, poc a poc.--va xiuxiuejar.--Si us plau bonica.--va insistir i ho vaig intentar.--Molt bé, molt bé. Així.--va xiuxiuejar acaronant-me les galtes.--Ja està.--va xiuxiuejar traient-me les llàgrimes.

--Johnson va tot bé?--va dir una infermera entrant.--Hem vist que estava alterada.

--Ja està bé. Feia molt temps que no em veia i s'ha alterat una mica però l'he ajudat a calmar-se. Ja està tot bé.--va respondre l'Ashton.

--D'acord. Si necessiteu ajuda, Johnson ja saps.--va dir ella i va sortir.

--Estàs més tranquil·la?--va xiuxiuejar l'Ashton i vaig assentir.--T'he trobat molt a faltar.

--I jo. Molt.--vaig xiuxiuejar tornant-lo a abraçar. Ell també em va abraçar i em va besar la clavícula repetides vegades.

--Tranquil·la. Sí? Ja he tornat i em quedaré aquí. T'estimo.--va xiuxiuejar i es va separar una mica.--Has estat bé?--va preguntar i vaig sospirar.--Ja m'han dit que has d'estar molt tranquil·la i calmada que sinó t'atabales. No m'agrada tornar-te a veure aquí. Em sap molt greu.

--A mi tampoc m'agrada.--vaig xiuxiuejar i va somriure. Va besar els meus llavis uns instants, el vaig agafar de la nuca però es va separar.

--Encara no. Quan estiguis millor de la respiració. No em penso arriscar a perdre't. No ara.

--Què ha passat?

--Res. Tot va molt bé. En Mason em va dir que et va vindre a veure.

--Sí. Em cau molt bé.

--A mi també. En Jack i l'Àlex em van dir que et volien vindre a veure.--va dir rient.--Quan estiguis millor vols que vinguin?

--Sí. Però ara no.--vaig xiuxiuejar.--Estira't.--vaig demanar. Es va estirar amb mi i el vaig utilitzar de coixí.--Gràcies.

--A tu. Descansa que ja és molt tard. Bona nit.

--Bona nit.--vaig xiuxiuejar mirant al sostre però amb el respirador cada vegada m'arribava menys aire.--Ash.--vaig xiuxiuejar picant-li el braç.

--Què?

--L'aire s'acaba.--vaig xiuxiuejar i es va aixecar. Va sortir del llit i va mirar la bombona.

--Està per la meitat, Brooke és impossible.--va dir mirant el cable.

--I què és?

--Tranquil·la. Respira poc a poc.--va dir fent no sé què i li vaig fer cas.

--Ash.

--Espera.--va repetir.--Aviso a la infermera.

--Què és?

--Res, el compte gotes s'ha acabat i el tub el tens mal connectat. Tranquil·la que no és res.--va dir ell i va entrar una infermera.

--Tot bé?--va preguntar ella, l'Ashton li va dir, em va revisar i van fer sortir a l'Ashton. Em van canviar la via, la cosa per respirar i ho vaig passar malament perquè durant un poc temps no podia quasi respirar, i també em van recol·locar unes coses que tenia el tòrax. Va entrar el metge després que sortissin les infermeres i es va apropar a mi. Per fi.-vaig pensar

--Com anem?

--Sense això no puc respirar i em fa molt mal.--vaig dir en veu ronca. Em va passar aigua i vaig somriure.

--Ja saps què tens. Però el tumor que tens al pulmó fa d'obstacle i per això no pots respirar bé. T'hem d'operar ja si vols viure. Només necessitem la teva autorització Brooke. Et millorarà la vida. Fa un any que ho hauries d'haver fet.

--No vull fer quimioteràpia.

--El tumor és petit, no n'hauràs de fer gaire. Et puc salvar la vida si et deixes. Si us plau. El noi que està allà fora crec que si li preguntés em diria d'operar. Tens a molta gent que t'estima, uns germans petits que cuidar. Els penses deixar a tots per una idiotesa? Va Brooke, sé que ets llesta.

--Percentatges.

--Només hi ha un risc d'un 10%. Si no t'opero ja, màxim tindràs un any, si t'opero tindràs tota la vida per endavant. M'has fet mentir a tothom i si cal ho seguiré fent perquè els hi has d'explicar tu però no siguis estúpida. Et vull salvar la vida.

--D'acord.

--Sí?--va preguntar somrient i vaig assentir. Ell va somriure com estúpid. Portava un any insistint que m'operés. Sí, tenia un tumor al pulmó, no tenia asme. Ho tenia molt amagat i ningú ho sabia (per això els dolors).--En mitja hora et portem a quiròfan. Estàs fent el que és correcte.

--Mitja hora? Cabró, ho tenies planejat.

--Sí, ho tenia planejat. Mitja hora.--va dir mirant-me, vaig assentir i va entrar l'Ashton.

--Què t'ha dit?

--En mitja hora m'operen.

--Què? De què?--va dir confós.

--N-no ho sé. No ho he entès.--vaig xiuxiuejar mirant a terra.

--No em menteixis. De què t'operen?

--No ho sé. T'he dit que no ho sé i punt.--vaig grunyir, es va aixecar i va agafar uns papers que estaven sobre una taula. Ho va llegir i em va mirar.

--Brooke diga'm que no és veritat.--va dir mirant-me amb els ulls brillant.--Si us plau, diga'm que no és veritat.

--El què?

--Diga'm que no és veritat que tens càncer. Si us plau, diga'm que no tens càncer.--va dir caient a terra, es va asseure, no em deixava de mirar i estava plorant.--Brooke. Brooke si us plau.

--Ashton...--vaig xiuxiuejar.

--Brooke.--va dir sanglotant.--No, no, no, no.

--Ashton vine aquí. Si us plau.--vaig demanar mirant-lo, es va aixecar i se'm va tirar a sobre, abraçant-me.

--No, no, no, no, tu no.--va repetir sanglotant i el vaig abraçar.

--No ploris. No ploris, si us plau. Ashton va, que no és res.

--Que no és res? Pots morir!! T'estàs morint!--va cridar abraçant-me més fort.

--Tranquil. Quan surti t'ho explico tot, t'ho prometo.

--Més et val.

--Però m'has de prometre una cosa.

--Quina?

--Que no ho diràs a ningú. Si us plau. Quan surti ho explicaré, t'ho prometo. Però no ho pots dir a ningú perquè ningú ho sap.

--Brooke.--va dir sanglotant.

--Ja ho sé. Ja ho sé amor.--vaig xiuxiuejar acaronant-li l'esquena.

--No, no moris, si us plau. Tu no.

--No moriré. T'ho prometo.--vaig xiuxiuejar.

--Què et faran?

--Només em trauran el tumor. Tranquil.--vaig xiuxiuejar intentant que es calmés.

--Ho dius com si no fos res.--va dir ell sanglotant.

--Tranquil Ashton. Tranquil.--vaig xiuxiuejar i vaig besar la seva espatlla.--Tranquil amor. Tranquil.

--No et puc perdre. No puc.

--I no em perdràs amor.  No em perdràs t'ho prometo.--vaig repetir.--Deixa de plorar, si us plau. Ashton va.--vaig xiuxiuejar i poc a poc es va anar calmant però no em deixava anar.--T'estimo molt, em sents?--vaig xiuxiuejar i va assentir.--T'estimo molt i ja veuràs com tornaré.

--T'estimo.--va xiuxiuejar començant a tremolar.

--Tens fred?

--No.

--I per què tremoles?

--Tinc por.--va xiuxiuejar.

--Tranquil. No has de tindre por, només confia en mi. Confies en mi?

--Sí. Molt.

--Doncs ja està. Ja està.--vaig xiuxiuejar i va entrar el meu metge.

--Mal moment?

--És igual.

--Deu minuts. Li has dit?--va dir sorprès.

--Ha llegit una cosa i al final li he hagut de dir.

--Per fi li expliques a algú.--va dir el meu metge somrient.--Què faràs? Li explicaràs a la teva família d'una vegada?

--Sí. No tinc altre opció.--vaig dir i va assentir.

--Quant dura l'operació?--va xiuxiuejar l'Ashton.

--Quan dura l'operació?--vaig repetir més alt al metge.

--Depèn. Dues hores, tres. Depèn del què trobem. Fa un any era molt petit, ara haurà crescut una mica però no crec que hi hagin problemes.

--Fa un any?--va xiuxiuejar l'Ashton.

--Després t'ho explico.--vaig xiuxiuejar.

--Us deixo.

--Espera.--vaig dir i em va mirar.--Em pots fer un favor?

--Quin?

--Busca a l'Aiden.

--El novio de ta germana?

--Sí. Ràpid.

--Vaig.--va dir sortint.

--Per què l'Aiden?--va xiuxiuejar l'Ashton.

--Perquè ell et portarà a casa.

--No. Jo no em moc d'aquí. No, no, no.

--D'acord, però es quedarà amb tu i pot trucar a algú perquè et faci companyia.--vaig xiuxiuejar i va assentir.

--T'estimo. T'estimo molt.

--I jo a tu amor. Però estigues tranquil. M'ho promets?

--Sí. Però torna.

--Que sí, no et preocupis.--vaig xiuxiuejar besant el seu cap i va entrar l'Aiden.

--Va tot bé?

--M'han d'operar, et quedaràs amb ell?

--T'han d'operar? De què?--va preguntar l'Aiden confós.

--Després us ho explico. Ho faràs?

--Sí, he acabat el torn fa cinc minuts. Però ta germana em trucarà preguntant.

--Aiden...

--Tranquil·la, m'invento una excusa però diga'm el nivell d'important que és l'operació. De l'1 al 10.

--7.--vaig dir i va sospirar.

--Com no m'ho expliquis...

--T'ho explicaré.--vaig dir i va assentir. Van entrar dues infermeres i ja era la hora.--Ashton. Me n'he d'anar.

--No, no, no, no.--va xiuxiuejar negant amb el cap.

--T'estimo. T'estimo molt.--vaig xiuxiuejar.

--Brooke no.

--Confia en mi.--vaig xiuxiuejar separant-lo una mica i li vaig fer un pico.--T'estimo.

--T'estimo moltíssim. No saps quant Brooke. Torna.

--Ho faré.--vaig xiuxiuejar somrient.--M'esperes aquí?

--Sí. T'espero.--va dir tornant-me a abraçar.

--Va Ashton, que el quiròfan està preparat.--va dir l'Aiden agafant l'Ashton. Em van portar a quiròfan i em van sedar. Fent-me caure adormida. Sorprenent no? Acabeu de descobrir que tenia un tumor al pulmó i ja m'estaven operant. Pot semblar un somni, però no ho és. Per això era tan sensible, tenia por que la gent sabés la veritat, i ara, la meva por s'havia fet real.