™

51.-

51.-

Narra Ashton

Vaig sortir de l'hospital i vaig anar a casa. Al entrar la Vane es va tirar sobre meu però la vaig apartar.

--Ash, estàs bé?--va preguntar ma mare.

--No.--vaig grunyir pujant les escales i ella em va seguir. Vaig entrar a la meva habitació i vaig agafar la bossa d'esport.

--Què passa? La Brooke està bé?

--Tu què creus!?--vaig cridar i vaig sospirar.--Ho sento.

--Què li passa?--va preguntar asseient-se al llit.

--Res.

--Ash. Sóc ta mare, pots parlar amb mi, no ho diré a ningú amor.--va dir però vaig seguir fent la bossa per anar al gimnàs.--Ets com ton pare. Parla amb mi, si us plau.

--No puc. Tinc pressa.

--Ashton. No em facis emprenyar.--va grunyir i vaig bufar. Ma mare tenia el mateix caràcter que jo.--Asseu-te aquí.--va dir senyalant el seu costat i li vaig fer cas.--A vegades no només és necessari descarregar ràbia, a vegades va bé parlar amb algú de la teva família. Parla amb ta mare, va.--va xiuxiuejar rodejant-me amb el seu braç i acaronant-me el cabell.

--Mama li he promès.--vaig dir amb un fil de veu.

--Què li passa? Ha empitjorat o què?

--Es mor. I no puc fer res per evitar-ho.--vaig dir abraçant-la i tornant a plorar. No volia que ella morís. Ella era qui m'animava a tot, qui em cuidava, qui em feia mimos des de que la vaig conèixer.

--Tranquil amor. Per què dius que es mor?

--Càncer.--vaig dir abraçant-la més fort i no va dir res més fins després d'una estona en la que m'acaronava el cabell i l'esquena.

--Però té possibilitats?

--Sí.

--Doncs? Estigues amb ella Ashton.

--I ho faré però no vull que m'esforci per ella i després mori sense jo poder fer res.

--Ashton no diguis això.

--No vull anar a Washington DC. No aquest any.

--Com que no? Si et feia moltíssima il·lusió. Va Ashton.

--Té quimioteràpia quan comenci el curs. Faré el primer any aquí i ja l'any que ve vaig a Washington DC. He d'estar amb ella mama i des de Washingotn DC serà impossible. Podem parlar amb la universitat?

--Ho has parlat amb la Brooke?

--Ella diu que no, que he d'anar a Washington DC però pot esperar. Em vull quedar amb ella fins que acabi el tractament. Si vols ho pago jo, no m'importa però deixa'm quedar-me, si us plau.

--Faré unes trucades a veure què puc fer. Però n'estàs segur?

--Al 100%

--D'acord.--va dir acaronant-me l'esquena i em va fer un petó al front.--Però m'hauràs de treure molt bones notes, entesos?

--T'ho prometo.--vaig xiuxiuejar més calmat.--Mama no la vull perdre com a tu i al papa. És molt important a la meva vida.

--M'ho imagino. Quan has d'anar a veure-la?

--Aquesta tarda.

--Vols que anem a algun lloc perquè et distreguis o no?

--Ara portaré a la Vane i després aniré al gimnàs. Necessito estar sol.