™

11.-

11.-

-No diràs res? Bé que et vas xivar a la poli del meu germà quan ell no et feia res...-va dir, vaig intentar marxar però em va agafar del braç.-Per culpa teva mon germà està a la presó!

-Matt!!!-vaig cridar desesperada i amb llàgrimes als ulls. En Derek era el que em pegava.

-Per molt que cridis no vindran... Estan massa ocupats celebrant la victòria...-va dir agafant-me més fort del braç.

-M'estàs fent mal, si us plau, deixa'm...-vaig suplicar plorant.-MATT!-vaig cridar però ell em va empényer contra una paret.

-Pagaràs pel que li vas fer a mon germà!-va cridar i em va pegar a la galta.

-No si us plau... MATT!!!-vaig cridar i em va tornar a pegar aquest cop més fort i a l'estómac.-Si us plau no...-vaig suplicar mirant-lo però em va pegar a la cara. Jo no podia parar de plorar. Tot de records al meu cap tornaven i no ho volia.

-Les pagaràs!!!-va cridar pegant-me altre cop a l'estómac.

-Brooke?-va preguntar la veu salvadora. La de mon germà.-Deixa a ma germana imbècil!-va cridar ell, van vindre tots els de l'equip i el van començar a pegar, jo em vaig asseure a terra i no podia deixar de plorar.

-Brooke?-va preguntar l'Ash.-Estàs bé?-va preguntar ajupint-se.-T'ha tocat?

-Sí...-vaig xiuxiuejar plorant.

-Vine...-va dir, em va aixecar, em va agafar en braços i no sé on em portava però jo no deixava de plorar.-No ploris...-va xiuxiuejar. Es va asseure, em va asseure sobre seu i em va abraçar.-On t'ha fet mal?-va preguntar i vaig negar amb el cap.-Brooke, estem a la infermeria... El pobre infermer està esperant... Només vull ajudar-te...-va dir ell i el vaig abraçar més fort.

-Et necessito a tu, no a un metge...-vaig dir plorant.

-Em tens aquí. Pel que necessitis. Qui era aquell home?-va preguntar i vaig negar amb el cap.-Algun ex?-va preguntar i vaig trencar a plorar encara més.-És el teu ex?

-El germà... Ell... Està a la presó...-vaig dir abraçant-lo encara més.

-El teu ex et pegava oi?-va preguntar i vaig assentir.-Tranquil·la... Ja ha passat... Ton germà s'està encarregant d'ell i serà un miracle que surti viu...-va dir ell acaronant-me l'esquena.-Et puc treure la jaqueta?-va preguntar i vaig assentir. Me la va treure i va mirar el braç.-Això...-va dir ell parlant amb algú darrere meu i vaig notar unes mans fredes al meu braç.

-Mare meva, devia tindre moltíssima força. Això és un ematoma, en una setmana se'n va.-va dir una veu greu però dolça.-Brooke... Vols que t'ajudi?-va dir ell i no vaig respondre.-Et vull ajudar a que se't curin les ferides... Però me les has d'ensenyar... En Greason no es mourà d'aquí, només m'ho has d'ensenyar, no et tocaré cap ferida, només miraré i et diré alguna cosa.-va dir ell i no estava segur.-Com més aviat ho fem, més aviat veuràs a ton germà...-va dir i vaig assentir. Em vaig aixecar, em vaig treure la camisa i la samarreta, l'Ash em va agafar la mà i ell m'observava. Jo ja havia deixat de plorar però en tenia ganes.-Mare meva... Quants cops t'ha donat a l'estómac?

-Dos...

-Et pots estirar?-va demanar, em vaig estirar al llit i l'Ash no em deixava anar la mà.-Si et faig mal avisa'm...-va demanar, va començar a tocar-me l'estómac i moria de mal però vaig callar.-No tens cap costella trencada ni cap os. Em deixes veure't la cara?-va dir i vaig assentir, es va apropar i em va tocar un tall, em vaig queixar apartant la cara i ell em va agafar el cap.-No et moguis, no et faré mal...-va dir, vaig parar quieta, em va mirar amb una llenterna els ulls i va anar a buscar no sé què.