™

42.-

42.-

Quan dic que van ser els pitjors cinc minuts és perquè ho van ser. Els dos estàvem callats, mirant a terra. El cos em tremolava i no sabia què fer per distreure'm. Vaig mirar al mòbil i ja havien passat els cinc minuts. Vaig mirar a l'Ashton i ell em va mirar a mi. Vaig assentir, ell em va agafar la mà i va agafar el test. El va mirar i va sospirar.

--Si hi ha una línia blava què vol dir?--va preguntar mirant-me i se'm va gelar el cos.

--Que sí.--vaig xiuxiuejar.

--Doncs millor perquè no hi ha cap línia blava.--va dir i vaig deixar tot l'aire que tenia als pulmons.

--Segur?--vaig preguntar mirant-lo, em va passar el test i no hi havia cap línia blava. El vaig abraçar molt fort i ell a mi.--No estic embarassada.

--No, no ho estàs.--va dir content.--M'has donat un bon ensurt.--va xiuxiuejar al meu coll.--Estàs bé?

--Sí.--vaig xiuxiuejar.--Me n'he d'anar a casa. Et veig dilluns?

--No. Aquesta nit. No ho recordes?

--Ai, és veritat. Doncs fins aquesta nit.--vaig xiuxiuejar besant els seus llavis.--T'estimo.

--I jo.--va xiuxiuejar.--Com tornaràs a casa?

--Trucaré a en Matt. No et preocupis.--vaig dir traient el mòbil. Vaig marcar el número de mon germà i vaig esperar.

M: K? On estàs? Porto tot el matí trucant-te.

--Ho sento. Em véns a buscar?

M: On?

--A casa l'Ashton.

M: D'acord. Però després parlem.--va dir i va penjar, sense deixar-me respondre.

--Tira aquesta merda de test, espero no tornar-lo a veure en anys.--vaig dir i va riure.

--Sí, crec que serà el millor.--va dir tirant-lo a la paperera.--T'han dit alguna cosa de la beca?

--No. I estic cagada. A tu?

--Sí. Me l'han donat.--va dir somrient.--Però això no vol dir que a tu no te la donin.

--M'alegro.--vaig dir somrient.--Seguiré esperant.--vaig dir desanimada.

--Segur que te la donen burra.--va dir somrient.

--La universitat la faràs aquí no?--vaig preguntar i se li va esborrar el somriure.--La fas fora?

--A Washington.

--I quan pensaves dir-m'ho?--vaig preguntar molesta.

--Aquesta nit. Però que Washington està aquí al costat i encara queda perquè me'n vagi. No et preocupis.

--Igualment, coneixeràs a gent nova, noies més maques i t'enamoraràs d'alguna i la nostre relació se n'anirà a la merda.

--Brooke això ho parlem a la nit d'acord? Ara no vull parlar-ho.

--Per què?

--La Vane no sap res.

--El què no sap res la Vane?--va preguntar el tiet de l'Ashton des de la porta.--Brooke, està el teu germà a baix i de no gaire bon humor.

--Vaig, ja parlarem.--vaig dir aixecant-me i vaig baixar. Vaig sortir fora i en Matt estava amb el cotxe. Vaig entrar al seu costat i va arrencar de cop, espantant-me.--Matt vés amb compte.

--Que vagi en compte!? I TU!? Quan pensaves trucar eh!?

--Matt...

--NO! Matt no! Porto tot el matí trucant-te com boig i n'estic fart Brooke! L'únic que et demano quan no tornes a casa és que em truquis o m'enviis un missatge dient que estàs bé i on estàs. És l'únic Brooke! Em preocupo per tu, no ho veus!?