™

3.-

3.-

La mirada de mon germà era tan freda... Que em recordava al meu ex. Vaig asseure'm al costat de l'Ali i ella em mirava somrient.

-Sóc imbècil...-vaig murmurar.

-Per què?-va preguntar.-Si aquell tio estava boníssim i estava clar que només li interessaves tu.

-Mon germà em mata... És el que li ha tret el lloc de quarterbag, mon germà ma mirat com ell...-vaig dir amb la veu trencada.

-Només deu estar emprenyat. No farà com ell. És ton germà Brooke. No et pegarà.-va dir abraçant-me.

-Ja ho sé que no em pegarà... Però era la mateixa mirada...-vaig xiuxiuejar. Vam estar les dues hores d'entrenament parlant i mirant com jugaven. La veritat, l'Ashton jugava molt bé. L'entrenador va arribar al final de l'entrenament i es va asseure al nostre costat.

-Com ho veieu?-va preguntar.-Ah, sóc l'entrenador. Kendall Flanagann.

-Brooke Johnson i Alice Clark.-vaig respondre.-El nou juga molt bé...

-Ho sé, en el seu antic institut era el millor, per això he decidit que sigui el quarterbag. Em sap greu pel teu germà però per recompensar-li, el faré jugar el màxim de temps possible a ell al partit.-va dir i vaig somriure. Es va aixecar, va xiular i tots es van apropar al seu voltant, suats i cansats. L'entrenador els hi va dir alguna cosa i se'n van anar als vestuaris. Es va sentir un cop i l'entrenador va entrar corrents.

-Què deu haver passat?-va preguntar l'Alice i em vaig encongir d'espatlles, però ho vaig entendre tot quan l'entrenador va sortir amb mon germà i l'Ashton. Em vaig ficsar i els dos tenien un cop, un a l'ull i l'altre al nas i li sangrava. El del nas era l'Ashton. L'entrenador els hi va fer la gran esbroncada i ells van tornar al vestuari, es va apropar a nosaltres i va sospirar.

-Què ha passat?-vaig preguntar.

-Ton germà li ha donat un cop i l'altre s'ha tornat... He arribat a temps...-va dir sospirant.-Els dos tenen moltíssima força, es podrien haver fet molt mal...

-I per què discutien?-va preguntar l'Alice.

-Per tu Brooke...-va respondre i vaig sospirar-Jo me n'he d'anar, intenta que no es matin.-va dir, vaig assentir i se'n va anar. Després de 15 min el primer en sortir va ser l'Ashton.

-Ashton!!-vaig cridar apropant-me a ell, ell es va girar, em va mirar, va somriure i vaig arribar al seu costat.-Ho sento per lo del meu germà... Estàs bé?-vaig preguntar i ell no es treia el somriure de la cara.

-Estic bé preciosa.-va dir somrient.-M'agrada que et preocupis per a mi... Sé que t'importo...-va dir somrient i vaig riure.

-No em preocupo per tu, em preocupo pel teu nas. No m'importes ni mitja mosca...-vaig dir i es va fotre a riure.

-Mitja mosca? Me n'he d'anar, ens veiem demà...-va dir somrient, em vaig acomiadar amb la mà i se'n va anar amb la moto. Vaig tornar i l'Alice estava amb mon germà. Els dos en silenci. Va sortir en Dylan i vam anar cap al cotxe, estàvem com a l'anada, però ningú es va atrevir a dir res. Vam deixar a en Dylan i l'Ali que vivien bastant aprop i vam anar cap a casa. Vaig mirar a mon germà i seguia molt emprenyat.

-Matt...-vaig xiuxiuejar i no va contestar.-Matt...-vaig repetir però tampoc va contestar.-Matt, si us plau...-vaig suplicar.

-Saps lo que em molesta?-va dir emprenyat.-És el que m'ha tret el lloc!! No podia ser un altre? Eh?! Hi han molts més jugadors! Per què ell!? Per què no l'has apartat!? El coneixes des de fa un dia Brooke! Un dia!!! Saps lo que m'ha molestat veure com li treies la mà de la teva cintura perquè et feia mal!? No vull que et torni a passar el mateix! Vull evitar-ho!! Vull ser bon germà! Però no em deixes!-va cridar i van començar a caure llàgrimes dels ulls. M'era tan familiar aquell moment.-No ploris...-va xiuxiuejar parant el cotxe, es va descordar el cinturó i em va abraçar.-Ho sento per cridar-te... Però m'ha molestat...