™

19.-

19.-

Narra Ashton

Em vaig tancar a l'habitaciò furstrat. Lo que més em feia emprenyar-me era que ella no m'havia dit una raó... Si ho hagués fet, hagués confiat en ella... Però no ho va fer. Quan ha arribat escoltava sanglots que es barrejaven amb els meus i això em feia plorar més. Estava tant frustrat... Que en aquells moments necessitava als meus pares. Em vaig vestir i vaig sortir de l'habitació. Però vaig parar a la porta de la Brooke al escoltar un cop. Vaig posar la orella i no s'escoltava res més. Em vaig preocupar i vaig entrar. A l'habitació no estava. Vaig anar al lavabo però la porta estava tancada.

—Brooke!? Estàs aquí!?—vaig cridar però no va haver-hi resposta. Amb una puntada vaig tirar la porta a terra i ella estava tirada a terra amb sang per tot arreu.—Brooke!?—vaig dir molt alterat, em vaig ajupir però no responia. Vaig mirar el canell i hi havia un tall. El vaig tapar i la vaig agafar en braços. Vaig sortir de la seva habitació corrents i vaig baixar.—Matthew!!!! Vaig cap a l'hospital amb la Brooke!

—Què? Per q...—va dir entrant des de la cuina però va callar.—Merda... Li he dit que no ho fes...

—Agafa a ma germana. Ens veiem allà.—vaig dir sortint de casa i entrant-la al cotxe. Vaig anar lo més ràpid possible a l'hospital i ja m'esperaven perquè havia trucat. Se la van endur i en poc van aparèixer en Matt i la Vane.

—Per què ho ha fet? No l'hauria d'haver deixat sola...—va dir en Matthew plorant.

—Ha sigut culpa meva... No la havia de deixar sola... Ho sento... No pensava que arribés tant lluny.

—Ara ja saps que sí... Amb el seu ex va estar un mes fent això... Només per estar amb ell...

—Ho sento...

—Tranquil... És decisió seva fer-ho... No nostre...

—Per què estem aquí?—va dir la Vane.

—Perquè la Brooke s'ha fet mal...—va dir en Matthew.

—És per lo de l'elefant? Segueix enfadada? Jo no volia trencar-li...

—No passa res Vanessa... No et preocupis...—va dir en Matthew.

—He d'anar a un lloc. Truca'm si et diuen alguna cosa...

—Què? Ara te'n aniràs!?

—Necessito anar a veure a una persona... És al cementiri, està aquí al costat...

—D'acord...

—Cuida la Vane... Ara vinc...—vaig dir aixecant-me. Vaig sortir de l'hospital i vaig anar al cementiri. Vaig començar a  caminar, tomba rere tomba fins que vaig arribar a la dels meus pares. Em vaig parar allà i em vaig ajupir.—Si us plau... Que estigui bé...—vaig xiuxiuejar.—Us necessito... L'he cagat... I no hi ha ningú que m'ajudi... Us necessito...—vaig xiuxiuejar. Em va sonar el mòbil i el vaig agafar.—Què?

M: Sóc en Matt... Ma germana està bé... Està desperta i conscient.

—Ara vinc...

M: D'acord... Ashton...

—Què?

M: Gràcies... Li has salvat la vida...

—Ho faria les vegades que calguessin...—vaig dir i vaig penjar. Em vaig aixecar i vaig sortir corrents del cementiri. Vaig arribar a l'hospital i vaig pujar corrents per les escales. Vaig arribar al tercer pis i vaig córrer pel passadís. Em vaig asseure a una cadira per recuperar la respiració i quan ja estava bé, vaig trucar a la porta i vaig entrar. Estaven en Matthew i la Vanessa. La Brooke estava estirada al llit, la cara la tenia pàl·lida, les mans també estaven pàl·lides. La meva mirada va coincidir amb la seva i els ulls se li van cristalitzar. Em vaig fixar en el seu braç i tenia una via de sang connectada.