™

35.-

35.-

Ashton

Vaig sortir del lavabo amb la Brooke i vaig anar cap a la Sam. Ella em va mirar i va somriure aplaudint.

--Sam. La porto a casa i després torno. Espera'm.--vaig dir apuntant-la amb el dit.

--Tranquil, no et deixaré tirat com l'altre dia.--va dir rient i se'm va apropar.--No et quedes amb ella?

--Avui no.--vaig xiuxiuejar i va assentir.--Et veig ara.

--Clar.--va dir somrient. Vaig agafar a la Brooke del braç i la vaig portar cap a la moto.

--Avisa al teu germà i a qui tinguis que avisar.--vaig dir passant-li el casc. Va enviar dos missatges i se'l va posar. Vaig pujar i va pujar darrere meu. Vaig arribar a casa seva i vaig baixar primer.--Estàs sola a casa?

--No. Està el meu pare.--va dir traient-se el casc.

--Ta mare està bé?

--Sí però està a l'hospital amb els petits que no els hi han donat l'alta.--va dir baixant.--Gràcies per portar-me. I per tot... --va dir apropant-se a mi.--Ho sento molt...

--Brooke...

--No era això.

--Doncs?

--Ho sento pel que faré ara.--va xiuxiuejar i em va besar. No m'hi vaig negar i li vaig correspondre. Vaig entrar la llengua a la seva boca i ella va donar voltes. Les seves mans van anar al meu cabell i les meves al seu cul, apropant-la a mi. L'hagués agafat de la cintura però li faria mal. Em vaig recolzar a la moto i ella es va posar entre les meves cames.

--Brooke, a casa.--va dir la veu del seu pare. Em vaig separar d'ella i vaig mirar al seu pare que estava a la porta de braços creuats.--Hola Ashton.

--Hola senyor Johnson.

--Quan t'ho hagis pensat bé, truca'm.--va xiuxiuejar la Brooke acaronant-me les galtes.--T'estimo Ashton.--va dir separant-se de mi i va caminar cap a casa seva. Vaig esperar a que entrés i me'n vaig anar cap a l'institut. Estava tot desert i només hi havia una noia rodejada de nois. Semblava que la molestessin i la noia crec que era la Sam. Vaig baixar de la moto, em vaig apropar i sí, era ella. Cabell roig, ulls castanys, pell pàl·lida, alta i prima.

--Sam.--vaig dir apropant-me.

--I qui és aquest? El teu noviet?--va dir un noi rient. Eren els de l'equip contrari. Vaig apartar a un per arribar al costat de la Sam, ella tenia llàgrimes als ulls i tremolava.

--Estàs bé?

--M'has salvat.

--Anem.--vaig dir abraçant-la.

--On et creus que vas?--va dir un altre. Eren tres, podia amb ells.

--Jo a casa, i si no em deixes tu acabaràs a l'hospital o la comisseria. Això depèn de tu.--vaig dir tensant-me.

--Que graciós noi.--va dir rient el tercer.

--Sóc Agent Federal.--vaig dir traient la placa.--A veure, qui és l'imbècil que ha tingut la idea de molestar-la?--vaig dir i van sortir els tres corrents.--Estàs bé?--vaig preguntar mirant a la Sam i ella només em va abraçar i va plorar.

--Tenia molta por... I ells volien abusar de mi...

--T'han tocat?--vaig preguntar i va negar amb el cap.--Doncs ja està. Ara et porto a casa, comprem gelat i ja estarà no?--vaig dir i va riure.

--Per què has trigat tant? M'has deixat sola.

--Casa la Brooke està una mica lluny. Ho sento.