™

18.-

18.-

Vaig començar a escoltar sorolls al meu costat i vaig obrir els ulls, estava al sofà de casa i en Matt m'abraçava.

—I l'Ethan? Ja se n'ha anat?

—Brooke... L'Ethan segueix mort...-va dir en Matt, em vaig girar i el vaig abraçar.-Tranquil·la...

-El trobo a faltar...-vaig xiuxiuejar.

-Tranquil·la...-va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena.

-Brooke? Brooke per fi despertes!!-vaig escoltar a l'Ashton dir.-Estàs bé?-va preguntar però no vaig respondre.-Què li passa?

-Res... Està bé... No et preocupis...-va dir en Matt.-Brooke...

-Podem anar-lo a veure?-vaig xiuxiuejar.

-Clar... Però no facis rucades. Et conec...-va dir en Matt.

-No... Una hora.

-Qui m'assegura que no fas una rucada?

-Tanca la porta del lavabo amb clau. Agafa qualsevol cosa que talli de l'habitació o amb la que em pugui fer mal.

-Ho penso fer.

-Ràpid...-vaig dir aixecant-me i va sortir corrents.

-Brooke... Què passa?

-Ara no. Si us plau...-vaig demanar pujant les escales, anava a entrar a la meva habitació i en Matt va sortir amb tot de coses a les mans.

-No et tallis amb el paper... Si us plau...

-No em tallaré... T'ho prometo...-vaig dir entrant a l'habitació i vaig tancar la porta. Vaig buscar a l'armari l'elefant que em va regalar quan vam fer dos anys, era enorme. El vaig agafar, em vaig estirar al llit amb l'elefant que encara tenia la seva olor i vaig agafar una foto dels dos. Vaig abraçar a l'elefant i les llàgrimes em queien sense control.-T'estimo...-vaig xiuxiuejar plorant.

Ja havia passat una hora però les llàgrimes em queien sense control, els records em venien al cap i la seva olor i tot... Estar una hora sola sempre em funcionava, però aquesta vegada no. La porta de l'habitació es va obrir lentament i va aparèixer l'Ashton.

-Ja ha passat una hora... No vull que passis més temps sola...-va dir tancant la porta amb compte.

-Estic bé...-vaig xiuxiuejar amb la veu trencada.

-No...-va xiuxiuejar estirant-se al meu costat i em va abraçar.-No sé què collons passa però tranquil·la...-va xiuxiuejar.-És teu l'elefant?

-Sí...

-I la foto? Me la ensenyes?-va xiuxiuejar acaronant-me l'esquena i li vaig passar.-Tu i... L'Ethan? A cas el coneixies?

-Sí...

-No pregunto més... Tranquil·la...-va xiuxiuejar.-No estàs sola...-va xiuxiuejar.-Ho sento per ma germana... Ella sempre és així de pesada quan vol saber alguna cosa i... S'ha passat... No pensava que et desmaiessis...

-No et preocupis... No sabíeu res...-vaig xiuxiuejar.-Baixem... Estic bé...

-No estàs bé... Pots confiar en mi...-va xiuxiuejar.

-Ja ho sé... No vull parlar...-vaig xiuxiuejar i ell va assentir.

-Tranquil·la... No et faré parlar...-va xiuxiuejar i va començar a fer-me petons a la clavícula.

-No vull res d'això ara...

-Ja ho sé... Només vull que et relaxis... En aquests moments no vull res més... Estar amb tu em val... Però no sé què fer per tranquil·litzar-te... Vull que estiguis bé...-va xiuxiuejar.