™

21.-

21.-

Em vaig despertar per uns sanglots i crits. L'Ashton ja no estava. Tenia gana, em vaig aixecar i vaig anar a la cuina. Vaig obrir la porta però al veure la Alice, en Dylan, l'Ashton i en Matt vaig tancar la porta de cop. L'Ali era la que plorava.

—Brooke! Espera!—va dir agafant-me el braç.—Et necessito...

—Què vols?

—El meu pare...—va dir sanglotant.

—Què li passa?

—Està mort...—va dir i vaig obrir els ulls sorpresa. Ens vam abraçar i ella no parava de plorar.—Ho sento... M'ho han explicat tot... Ho sento...

—Tranquil·la... Com està la teva mare?

—Fatal...

—I tu?

—Pitjor...—va xiuxiuejar.

—Tranquil·la...

—Ho sento... Sóc la pitjor persona del món...

—No és veritat... Tranquil·la... Has de calmar-te...

—Era el meu pare... Em va donar la vida...

—Ja ho sé... Ja ho sé Ali... Tranquil·la...

—T'estimo... No saps quant... I he pensat que tu no estiguessis i no podria...

—Ali, tranquil·la... Estic aquí... Has parlat amb la Jota?

—Sí... I amb l'Ashton...

—Amb l'Ashton?

—Sí...—va xiuxiuejar.

—T'estimo molt Ali...

—Jo també...—va xiuxiuejar abraçant-me.—En Dylan es va quedar amb mi tot ahir... T'ho volia dir però no contestaves...

—Tranquil·la... Ho sento per no estar allà...

—T'estimo...—va dir més calmada.

—Jo també...—vaig dir i ens vam separar. Vaig tornar a la cuina i estaven els tres nois.

—Com estàs?—va dir en Dylan.

—Millor petit Flannagan...—vaig dir i ell va riure negant amb el cap. L'Ali va entrar i va anar als braços d'en Dylan.

—Hem d'anar a buscar a la Vanessa, nosaltres tenim entreno, vas tu?—va dir en Matt mirant-me.

—Clar.

—Et puc acompanyar?—va dir l'Ali i vaig assentir.—La vella amargada m'ha dit que ens ho dirà als tres junts...

—A saber què vol...—va dir l'Ashton sospirant. Em vaig apropar a ell i em va abraçar per l'esquena.

—Què has parlat amb l'Ali?

—Només he intentat que es sentís millor...

—Li dius a ella que la coneixes de poc i a mi no?

—No li he dit. L'únic que hem parlat és de la mort. Se'm van morir uns familiars fa bastant i entenc com se sent.

—Què va passar?

—Res.—va grunyir tensant-se i quan se'n va adonar es va calmar.—Ara no Brooke... Com estàs?

—Em segueix fent mal...

—Hem d'anar a la policia... Han de trobar a aquell cabró que et va fer això...—va xiuxiuejar.

—I quan anem?