™

2.-

2.-

-Brooke... Arribarem tard el primer dia...-va dir mon germà sacsejant-me i vaig obrir els ulls.-Va que si no t'aixeques vindrà la mare...-va insistir en Matt, em vaig aixecar, em vaig dutxar, em vaig vestir amb roba tapada i vaig baixar a esmorzar. Estava ma mare, la Jess i en Matt.

-Brooke, aquest any l'has de passar.-va dir ma mare. Quan van saber que havia de repetir, no em van fer la gran bronca ni van agafar l'emprenyada, em van dir que saben del que sóc capaç ja que sempre treia deus o nous i que quan repetís curs, volien matrícula.

-Sí mare...-vaig dir cansada.

-I ahir no em va agradar la teva actitud. Fes l'esforç pel teu pare, si us plau...-va demanar.

-Sí mare...-vaig repetir.

-No tindràs calor anant així vestida?-va preguntar mon pare entrant a la cuina i fent un petó a ma mare.

-No. Estic bé.-vaig dir però en realitat moria de calor.

-Per què vas tan tapada? T'avergonyeixes del teu cos?-va dir ma mare.

-Però si té un cos perfecte! De què s'ha d'avergonyir?-em va defensar en Matthew.

-No m'avergonyeixo de res.-vaig dir segura.-Estic bé i punt.-vaig dir començant-me a emprenyar.

-Va anem...-va dir mon germà. Vam pujar al cotxe, i per primer cop en anys, vaig anar en cotxe a l'institut. Normalment anava caminant.

-Podem entrar junts?-vaig preguntar quan estàvem a punt d'arribar al aparcament.-L'Alice avui no ve i no vull estar sola en el meu primer dia com a repetidora...-vaig murmurar, ell em va mirar i va somriure.

-Es clar. T'acompanyaré fins a la classe, només he de saludar a uns amics.-va dir i vaig assentir. En realitat estava nerviosa, no perquè fos el primer dia i sigues repetidora, això me la bufava, sinó por a quedar-me sola sense l'Alice. Va aparcar el cotxe, vam sortir i vam caminar cap a l'entrada. Mon germà em passava el braç per l'espatlla i em sentia millor. Ens vam dirigir a un grup de nois que estaven asseguts a un banc. No em pregunteu qui collons eren, no sabia ni la meitat de noms del meu anterior curs, què vaig a saber el de un menys?

-Brooke?-va preguntar un de cabell castany i ulls mel.-Matthew què fas amb ella? No hauria d'estar a la universitat?

-De veritat és el primer que em dius? Imbècil que ets.-va dir mon germà, es va posar a riure i tots el van seguir.-És ma germana i anirà al nostre curs.

-És conya?-va dir un ros.-Mai havies dit que tenies una germana.

-No sóc imbècil. El cas és que la tinc. Ens veiem després.-va dir mon germà acomiadant-se i vam anar cap a la meva primera classe que la compartíem junts. Ens vam asseure al final, jo al costat de la finestra i ell al meu costat. La classe es va anar omplint i la gent em mirava confosa. Hi havien dos llocs lliures, el de la Alice i un altre que no sabia qui era. La senyora Vicent va entrar a la classe, es va asseure a la seva cadira, ens va observar a tots però la seva mirada es va clavar en mi. Merda.

-Brooke Johnson?-va preguntar.-Què hi fa aquí?-va dir emprenyada, no li queia gents bé i li emprenyava més tindrem que posar un deu als exàmens. Bah. Profes.

-La trobava a faltar.-vaig respondre i gent es va posar a riure.

-Segueixes igual.

-Vostè també.-vaig respondre i em va enviar una mirada fulminant.

-Bé, aquest curs a part de la senyoreta Johnson i la senyoreta Clark, hi haurà un alumne nou. Ashton Greason, que arribarà en poc.-va dir la vella amargada. La porta es va obrir, deixant veure a un noi, alt, musculat, cabell castany pentinat en forma de cresta però tipus tupé, ulls verdosos, portava una camisa negre i texans desgastats. Es va pentinar el cabell nerviós i va entrar.-Ashton Greason?-va preguntar la vella amargada i ell va assentir. En aquell moment, totes les noies se'ls hi queia la baba però jo vaig rodar els ulls.-Entra, et presentes i posa't davant de la senyoreta Johnson.-va dir senyalant-me.