™

49.-

49.-

Narra Brooke

Em vaig despertar per la tarda. M'havien tret el tub per fi i ara només tenia un cable amb oxigen però el dolor al pit seguia i bastant fort. Al meu costat estaven en Matt i en Dy. Com ahir.

--Hola Bro. Com estàs?--va xiuxiuejar en Matt.

--Millor.--vaig dir amb veu ronca. El coll em rascava per culpa del tub que m'havien posat.

--Segur?--va dir en Dy i vaig somriure.

--Sí. Aneu a descansar. Jo no em mouré.

--D'acord. La Jess, l'Aiden i la mare estan a fora. Però primer vols parlar amb l'Ashton? Ens va demanar que el truquéssim quan et despertessis.--va dir en Matt i els hi vaig prémer la mà una vegada. En Dylan va treure el mòbil i va marcar un número, va esperar i va posar l'altaveu.--Ashton, la Brooke t'escolta però recorda que estàs en altaveu.

A: Bonica com estàs?

--Millor que ahir.

A: Ja t'han tret el tub?--va preguntar i vaig assentir.

--Diu que sí.--va dir en Dylan.

A: D'acord. Et vindré a veure quan torni. T'ho prometo.

--No et preocupis.

A: Et fa mal el coll?

--Sí.

A: Veu aigua i et sentiràs millor.--va dir, ho vaig fer i al empassar em va molestar però va millorar una mica la molèstia.--Et trobo a faltar petita. Em sap greu que t'hagi passat això i no poder estar amb tu.

--Et trobo a faltar.--vaig xiuxiuejar i li vaig prémer molta estona la mà a en Matt.

--Diu que t'estima.

A: Jo també t'estimo. Estàs cansada?

--Una mica--vaig xiuxiuejar.

A: Ja et deixo en pau. En res em tindràs al teu costat, t'ho prometo. Vés amb compte, et trobo a faltar i t'estimo molt.

--Jo també.--vaig xiuxiuejar i en Matt va penjar.

--Et deixem amb la mama, la Jess i l'Aiden. Descansa.--va dir en Matt fent-me un petó al front i en Dy va fer el mateix.

--Us estimo.--vaig xiuxiuejar i van somriure. Van sortir i va entrar la Jess corrents i se'm va tirar assobre, fent-me tossir i fent que el dolor al pit fos major.

--Jess li faràs mal.--va dir l'Aiden. Ella em va fer un petó al front i es va arraulir sobre meu, sense fer-me mal.

--T'estimo.--va xiuxiuejar la Jess abraçant-me.

--Què passa?

--Que t'estimo.--va xiuxiuejar començant a sanglotar i ma mare i l'Aiden van sospirar.

--Jess, vine aquí que li faràs mal.--va dir l'Aiden.

--És igual. Què li passa?--vaig preguntar, ma mare es va asseure a la butaca i em va agafar la mà.

--No ha pogut dormir en tota la nit. Somiava que et mories. I ella es pensava que et mories. Suposo que et troba a faltar.--va dir l'Aiden.

--Jess?--vaig xiuxiuejar.--Estàs bé?--vaig xiuxiuejar i va assentir sense deixar-me anar. La vaig rodejar amb el braç lliure i vaig besar el seu front.

--Com estàs?

--Millor que ahir.

--Normal, ahir estaves amb el tub. Hauràs d'estar dues setmanes aquí. Et pot tornar a agafar un atac d'aquell tipus en qualsevol moment i et volen controlar una mica.--va explicar l'Aiden i vaig assentir encara que sabia que era mentida.