™

12.-

12.-

-I tu i jo... Estàs bé com estem o t'agradaria... Alguna cosa més seriosa?-va preguntar mirant-me.

-No ho sé... Potser més endavant no? Vull estar segura de tot i de nosaltres i del que sento... Ara és massa d'hora.

-No sents res per mi?-va preguntar i la seva mirada deia decepció.

-Sí que sento coses per a tu Ash...-vaig dir acaronant-li el cabell però em seguia mirant decebut.

-No t'agrado? És perquè sóc verge? És això? No vols estar amb un verge? T'avergonyeixes d'estar amb mi? Et fa vergonya que et vegin amb mi? Si és això, passo d'estar a...

-Ash para.-vaig dir seriosa.-M'agrades, m'importa una merda si ets verge o no, no m'avergonyeixo de tu i molt menys em fa vergonya que et vegin amb mi. M'encanta que ens vegin junts, m'encanta que m'acaronis la mà i em facis girar l'estómac, m'encanten els teus petons, m'encanten les teves carícies, m'encanta la teva simpatia, m'encanta la teva innociència, m'encanta la teva poca experiència, m'encanta estar amb tu, m'encanta dormir amb tu, m'encanta com em cuides, m'encanta com et preocupes per mi, m'encanta com em protegeixes, m'encantes...-vaig dir i ell va somriure.-Com pots pensar que no sento res per a tu? Com pots pensar això?

-No ho sé...-va xiuxiuejar.-No estic segur de res... Tinc por...-va xiuxiuejar.

-De què?-vaig preguntar acaronant-li el cabell i el mentó.

-De tot... Mon pare a recaigut i tu... No sé què em passa amb tu, mai m'ha passat i tinc molta por...-va dir amb la veu trencada.

-Com que ton pare ha recaigut? No havia tingut un accident?-vaig preguntar abraçant-lo.

-Càncer...-va dir ell i va trencar a plorar.

-Ash... Però no ploris...

-Ja no sé què dir-li a ma germana perquè no sospiti...-va dir plorant.

-Estic aquí, no passa res...-vaig xiuxiuejar fent-li tres petons a la galta i abraçant-lo. Ell em va agafar de la cintura amb els seus braços i em va abraçar, apropant-me el màxim a ell.-Hi ha alguna cosa més a part de lo de ton pare?-vaig preguntar i ell va assentir.-Quina?

-Tu...-va xiuxiuejar.-T'estic agafant molt d'apreci, i no deixo de pensar en tu, i et necessito al meu costat...-va xiuxiuejar plorant.

-I quin és el problema Ash?

-Que mai m'ha passat i tinc molta por... I no vull dependre de tu... Ni vull perdre't...-va dir plorant.

-Estic aquí... Ja està...-vaig xiuxiuejar.

-M'agrades, m'agrades molt...-va dir plorant.

-Però per què plores? Si això és bo, no és dolent...

-Perquè tu no estàs dient el mateix...

-Ash, es clar que m'agrades. Jo no sóc de dir aquestes coses però m'agrades, i molt. I ho estic dient perquè és la veritat.-vaig dir i es va anar calmant.-Estàs agoviat?

-Molt...-va xiuxiuejar.

-Tranquil...-vaig xiuxiuejar acaronant-li el cabell.-Estic aquí... Pel que necessitis...-vaig xiuxiuejar, ell em va fer un petó a la galta abraçant-me més fort i van sonar uns cops a la porta.

-Petita... Si us plau, surt...-va demanar ma mare.

-Mare, ara no puc!-vaig dir sense moure'm.

-Et vull ensenyar una cosa... Si us plau...-va demanar.

-No pot ser després?

-Brooke si us plau... No aguanto més dreta, obra si us plau...-va suplicar.