™

1.-

1.-

-Es pot saber per què has repetit curs!? Si sempre treus deus!! No pots anar al mateix curs que jo! NO!-va cridar mon germà per l'habitació.

-Et creus que m'agrada repetir!? No vull tindre't que veure cada dia un altre cop!! No vull repetir! Però m'aguanto!-vaig dir indignada i em vaig estirar al seu llit cansada.

-Ja saps que m'ho pots explicar... El curs passat et vaig escoltar plorar quasi cada dia i encara no sé per què. Pots confiar en mi...-va dir asseient-se al meu costat.

-No t'importa. I deixa'm en pau!-vaig dir enfadada, vaig aixecar-me, vaig agafar les claus i el mòbil i vaig sortir d'un cop de porta de la nostre habitació. Vaig baixar les escales corrents i me'n vaig anar de casa perquè havia quedat amb l'Alice, un dia abans de començar institut per així poder decidir cada quant sortiríem de festa. La tarda va passar volant, plena de rialles, i ja em trobava obrint la porta de casa meva. Vaig entrar i la meva germana s'estava menjant la boca del seu novio, són excessivament empallegosos. Per mi que esmorzen unicorns i arcs de sant Martí, i jo els vomito quan els veig.-Em fareu vomitar! Si tens una habitació per a tu sola per què no l'aprofites?!-vaig dir enfadada.

-Estàs molt amargada noia!-va dir la Jess separant-se del seu novio.

-Amargada? Ho diu la que es posa a cridar perquè se li ha trencat una ungla!

-Ho diu la que es va passar un trimestre tancada al lavabo i a l'habitació plorant!-va dir ella i allà em va fer mal però no li pensava demostrar.

-Ho diu la que s'ha de tenyir per sentir-se guapa!-vaig cridar, vaig pujar les escales corrents i vaig anar a la meva habitació, en Matt estava al seu llit estirat amb el mòbil i jo em vaig estirar al meu, de panxa a vall, per evitar que les llàgrimes sortissin dels meus ulls. Quan em vaig tirar al llit, encara vaig notar el morat que tenia a l'estómac i feia molt mal.

-Què et passa?-va dir en Matt, rodant cap al meu llit. La nostre habitació era gran, i nosaltres vam ajuntar els dos llits per poder tindre encara més espai. Al fons de tot hi havia el nostre armari, meitat seu, meitat meu. A cinc metres de l'armari que ocupava tota la paret, hi havia els nostres llits, amb una tauleta de nit per cadascú. Davant del llit hi havien dos escriptoris.

-Estic genial! No em veus!?-vaig dir histèrica i aguantant les ganes de plorar.

-I jo sóc verge.-va dir i vaig riure, em va començar a fer pessigolles a l'estómac, fent-me riure com boja.

-Para que em fas mal!-vaig dir rient, la meva samarreta es va aixecar una mica, ell va veure el blau, va parar, em va aixecar la samarreta i va veure el gran blau que ocupava tot el meu maluc dret, i part de la panxa.

-Qui t'ho ha fet? Com no m'ho pots haver dit!? Qui collons t'ho ha fet!?-va dir emprenyat.

-Ningú.-vaig mentir.-Em vaig donar un cop contra una taula.

-És impossible fer-te això amb una taula!-va cridar histèric.

-Doncs no em creguis!

-Qui collons t'ho ha fet!?-va insistir.-Si no m'ho dius li diré a la mare, i ella ja saps com reacciona!-va cridar histèric i els seus ulls tenien la mateixa mirada que el meu ex quan m'anava a pegar.

-EL MEU EX COLLONS!-vaig cridar trencant a plorar, em vaig aixecar i em vaig tancar al lavabo a plorar. El meu ex em pegava.

-Brooke! Obre la porta! Si us plau!-va cridar en Matt des de l'altre banda.-Si us plau...-va insistir i vaig obrir la porta. Ell va entrar, em va mirar i em va abraçar.-Com no m'ho vas dir? Com t'ho va fer? Va ser volent?-va preguntar.