™

9.-

9.-

Avui era dimecres i mon germà seguia malalt. M'alegrava perquè em saltava classe però volia veure a l'Alice i l'Ash. Mon pare seguia a l'hospital i ma mare no s'havia separat d'ell ni per anar a casa.

-Brooke...-va dir en Matt des del sofà.-Et necessito...-va xiuxiuejar i vaig anar cap a ell.

-Què et passa?-vaig preguntar acaronant-li el cabell suat.

-Abraça'm si us plau... Necessito contacte físic...-va xiuxiuejar.

-Vols fer-me servir de coixí?-vaig preguntar i ell va assentir, em vaig asseure a la punta del sofà, es va asseure entre les meves cames, es va arraulir al meu pit tapant-se amb la manta i el vaig abraçar.

-Gràcies... La Jess s'anirà a viure amb el seu novio?-va preguntar.

-Sí... Crec que sí....

-I haurem de dormir separats?-va xiuxiuejar.

-Seguirem dormint junts, la mare tindrà als petits i ells tindran una habitació. Però ens mudarem a la de la Jess que és més gran...-vaig dir somrient.

-M'agrada dormir amb tu...-va xiuxiuejar.-T'estimo... Em sap greu haver pensat allò de tu... Ho sento...

-No et preocupis, sóc ta germana gran... Sempre estaré aquí, per cuidar-te. Com et trobes?

-Millor... Demà aniré a l'entrenament...

-Què dius? Si avui tens febre demà no hi vas. I punt.

-Què vols? Que divendres jugui i em lesioni? He d'entrenar.

-Encara tens febre...

-Ja ho veurem...-va xiuxiuejar.-Et molesta si poso el cap al teu pit?

-Clar que no...-vaig xiuxiuejar i ell ho va fer. Van trucar a la porta, em va extranyar, qui podia ser a les nou de la nit? Em vaig aixecar, vaig obrir la porta amb por i era l'Ali.-Què...?-vaig preguntar però em va abraçar. Estava plorant i deia coses rares. La vaig fer entrar, vaig tancar la porta i la vaig abraçar calmant-la.-Què ha passat?

-El... El meu pare... Té càncer...-va dir sanglotant.

-Va tranquil·la...-vaig xiuxiuejar acaronant-li l'esquena.

-Estava amb en Dy i ma mare m'ha trucat plorant i m'ho ha dit i he vingut i...-va dir sanglotant.

-Shh. Tranquil·la. Truco a en Dylan per dir-li que estàs aquí...-vaig dir traient el mòbil.

D: Brooke!? On està l'Ali? He fet alguna cosa?

-Tranquil, està a casa meva... Acaba d'arribar...

D: Què li ha passat? Puc vindre?

-Sí... Serà millor que vinguis...-vaig dir i l'Ali em va picar. Em vaig queixar, em vaig apartar el telèfon perquè ell no escoltés i la vaig mirar.-Saps que el necessites, no em diguis que no. Jo sola no puc amb tu i mon germà...-vaig dir i ella va sospirar, em va abraçar i va tornar a plorar.

D: És ella qui plora?

-Sí... Vine a casa...

D: Estic a cinc minuts.

-D'acord, ens veiem...-vaig dir i vaig penjar.-Va tranquil·la...

-Brooke?-va preguntar mon germà.-Què passa?-va dir adormit.

-Res petit. T'acompanyo al llit, no podràs dormir si et quedes aquí...-vaig dir.-Ali, queda't un moment...-vaig demanar, ella va assentir, asseient-se al sofà.-No ploris whore.-vaig dir acaronant-li la cara. Vaig portar a mon germà a l'habitació dels meus pares i vaig tornar. La vaig abraçar i no deixava de plorar.-Però no ploris... Li han dit que es pot recuperar?